Entrevista a Beneta Vidal Combalia, Presidenta de l’APLEC
Igualadina, soc presidenta de l’Associació Promotora de la Llengua Catalana d’Igualada, l’APLEC. Vaig estudiar Traducció i Interpretació i Magisteri. Durant uns quants anys em vaig dedicar a la docència i actualment faig classes de català, de nivell bàsic i alfabetització, i també faig correccions.
Què és l’APLEC? Quan es va crear?
L’APLEC es va crear l’any 2012 i és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fomentar la llengua catalana.
Hi ha molta gent implicada a l’associació?
Som una associació més aviat petita però busquem col·laboracions externes amb altres entitats. Hem col·laborat amb Càritas, amb la Plataforma per la Llengua, amb Llegim…? Llibreria. També hem col·laborat amb algunes escoles juntament amb Càritas dins d’un projecte més ampli en el qual nosaltres ens encarregàvem de la part de la llengua.
Quines són les principals activitats que dueu a terme?
Primer de tot dir que amb la situació actual de la covid ha quedat tot una mica parat, però habitualment oferim cursos sobre temes relacionats amb la llengua com els referents a la nova gramàtica, cursos de correcció i des de fa uns tres anys, en juntament amb l’Ajuntament i també amb Càritas, col·laborem en cursos d’alfabetització i català oral sobretot encarats a persones nouvingudes. Aquesta és la banda de formació, podríem dir.
Després també duem a terme altres activitats com poden ser el Dictat en Català d’Igualada, que ja és la setena edició i el Dictat en Català d’Òdena, que ja és la tercera, que són activitats més lúdiques en què simplement els participants posen a prova els seus coneixements de la llengua. Una altra activitat que des de l’APLEC duem a terme és la presentació de llibres amb la col·laboració de Llegim…? Llibreria, normalment relacionats amb la llengua catalana: darrerament va venir la Carme Junyent per parlar-nos de la situació del català així com també hem tingut el David Vila presentant els seus llibres de contes.
Una altra de les nostres activitats és la participació al Mercat de Lletres que organitza la Biblioteca Central, on en el nostre estand aportem activitats lúdiques i jocs relacionats amb el català.
Una altra de les activitats que heu dut a terme han estat els seminaris sobre coses que cal saber de la llengua catalana. Han tingut bona acollida?
Ha estat un cicle de deu seminaris que es va acabar l’any passat i del qual n’estem molt orgullosos, sobretot de la dedicació del Josep M. Mestres que des del primer dia n’ha estat al capdavant.
Els dos concursos de microrelats que promocioneu animen molta gent a escriure?
El Concurs de microrelats eròtics el programàvem a l’estiu i lliuràvem el premi el dia que es feia el Mercat de Lletres i el Concurs de Microrelats “Tu tries” actualment té oberta la convocatòria d’aquest any ja que de moment es pot fer online. En aquest moment és de les poques activitats que podem fer. Són uns concursos oberts a tothom i tenen una bona participació tant de gent d’Igualada com de fora.
L’objectiu principal d’aquests concursos és proposar una activitat que motivi la gent a escriure en català, que en fomenti el seu ús.
Des d’aquí animem a participar al concurs de microrelats “Tu tries” (podeu trobar la informació al blog http://aplecaplec.blogspot.com/). I si ens voleu conèixer i col·laborar amb nosaltres també som a les xarxes socials.
Quines activitats teniu previst dur a terme aquest any?
Doncs el Concurs de microrelats “Tu tries” que serà la 7a edició i de cara a l’estiu, el Concurs de microrelats eròtics -4a edició-. També els cursos que fem en col·laboració amb l’Ajuntament, que de moment són en modalitat online. I esperem que les condicions de la pandèmia millorin per anar tornat a la normalitat.
Aquests darrers 15 anys el català ha perdut mig milió de parlants habituals. Per què creus que la gent renuncia a fer-lo servir?
El que veig per exemple, quan fem els cursos de llengua, és el costum que tenim els catalanoparlants a canviar de seguida del català al castellà quan el nostre interlocutor és una persona de fora. Penso que als nouvinguts que estan aprenent la nostra llengua, si no els parlem en català els estem fent un mal favor. Alumnes meus m’han comentat a vegades que, per exemple quan van a comprar se’ls dirigeixen directament en castellà i així no poden aprofitar els coneixements que van adquirint.
Malgrat que l’educació al nostre país es fa en català, per què creus que no ha funcionat la immersió lingüística?
El fet que a l’escola (almenys a primària) es dugui a terme la immersió lingüística i s’utilitzi el català com a llengua vehicular no garanteix que després, quan han acabat l’escolarització, sigui la llengua que fan servir. A l’aula, els nens i nenes interaccionen en la llengua catalana, però al sortir al carrer hi ha un canvi gairebé automàtic de llengua, i molt es relacionen amb els amics i l’entorn en castellà. Suposo que també hi influeix tot el tema de les xarxes socials.
Som a temps de revertir la situació? De qui és responsabilitat?
Uf! És difícil però si no ens hi posem tots, encara ho és més. L’Administració hauria de ser també un puntal important, en tots els seus àmbits: judicial, sanitari, educatiu, d’atenció a les persones… I sobretot hi ha la responsabilitat personal de cadascun dels parlants d’utilitzar la llengua catalana en totes les ocasions.
