Manel Macià
Director a Talentia Gestió
En una formació sobre “Detecció i autoavaluació de competències personals” que vaig impartir a persones en situació d’atur, en un municipi proper a Igualada, em vaig quedar sorprès de la baixa autoestima i certa desesperació amb la qual aquelles persones van acudit a les sessions.
En el transcurs de les sessions, entre d’altres motius, una de les raons de la baixa autoestima de les persones assistents és, per dir-ho d’una manera decorosa i suau, l’actitud del reclutador en les entrevistes de feina. Aquelles persones, moltes d’elles en atur de llarga durada, quan tenen l’oportunitat de ser convocades a una entrevista laboral, que malauradament és poc usual, van amb una enorme il·lusió i esperança d’aconseguir el lloc de treball. I amb què es troben aquests candidats en múltiples ocasions? Amb un reclutador que pot decidir el seu futur professional i personal i que no té en absoluta consideració l’extrema situació per la qual estan passant.
La nostra obligació com reclutadors i persones és tractar als candidats amb extremat afecte, sense oblidar, naturalment, la nostra obligació professional, proporcionant un entorn físic i emocional en la qual se sentin a gust i puguin exposar el seu valor davant nostre, sentint-se per un breu lapse de temps valorats i compresos.
Moltes d’aquestes persones tenen una formació o competències tècniques molt precària però totes elles tenen unes competències personals que, si han tingut l’ocasió de descobrir-les ja que moltes les desconeixen, són una “arma” amb la qual poden acudir a una entrevista de treball amb una seguretat i un plus de valor personal que abans no posseïen, o desconeixien, de manera que l’actitud que nosaltres hem de mostrar en front d’elles és la d’un absolut respecte i no enfonsar les seves il·lusions amb…:
•proves absurdes, algunes fins i tot vexatòries
•preguntes infames, insultants, iròniques o sarcàstiques
•afirmacions, o sentències, que desinhibeixen a la persona per al futur
•entrevistes low cost
•desconeixement del cv del candidat
•endollisme
•actitud prepotent per part del seleccionador
•aptitud manifestament ínfima del seleccionador
Tenim una Responsabilitat Emocional i ho hem de tenir molt present davant els candidats, de manera que és la nostra obligació ajudar a mantenir i fins i tot augmentar l’autoestima d’aquests durant el procés de selecció, tractant i fent-los sentir com a persones amb valor i futur. Proporcionar un tracte emocionalment digne al candidat no suposa incrementar el cost del procés, al contrari. Aquest ens mostrarà el millor del seu bagatge personal i professional pel que ens serà molt més fàcil descobrir si és el candidat ideal o no, per no dir, també, que aportem el nostre gra de sorra a la societat com a responsables socials, millorant, o almenys no enfonsant, la salut psicològica de les persones aturades
