El conflicte és inherent a l’ésser humà i sempre es produeix, per tant, del que es tracta no és d’evitar-lo, sinó de saber gestionar-ho eficaçment quan es presenta. La resolució de conflictes pretén transformar aquests problemes en recursos que ens ajuden a millorar la nostra salut emocional.
Existeixen a grans trets cinc “perfils” de resolució de conflictes:
1. L’Estil agressiu o el “Jo guanyo, tu perds”: el que es busca és imposar el nostre criteri per sobre dels altres, sense importar-nos res més. Encara que aplicar aquest mètode de manera repetitiva pot danyar la nostra relació amb els altres, pot ser necessari en aquelles situacions en què hàgim de defensar els nostres drets (com en el cas d’un acomiadament, per exemple).
2. Estil complaent o “jo perdo, tu guanyes”. Vindria a ser el contrari de l’anterior. En ell, les necessitats dels altres prevalen sobre les nostres. Podria ser molt útil en situacions on el motiu del conflicte no el considerem massa important per a nosaltres, per la qual cosa preferim més llimar asprors que acabar guanyant la batalla.
3. Estil evasiu: Amb ell no m’involucro, evito el problema i el deixo per a més tard, o directament l’obvio. Pot resultar efectiu quan el que s’està debatent tampoc és crucial i preferim que siguin els altres qui opinin o ho solucionin.
4. Estil col·laboratiu: tracta de buscar sempre la millor solució per a ambdues parts i d’aquesta manera que tothom tingui la sensació d’haver guanyat.
5. Estil compromès: potser la solució que s’adopta no és la millor, però permet adoptar un acord intermedi en el qual totes dues parts cedeixen una mica per a poder continuar avançant. Seria el que es consideraria com un empat.
No existeix un model millor que un altre, ni tampoc un que serveixi sempre. De fet, tots hem actuat desenvolupant un estil diferent depenent del context en el qual es produeix i el nostre estat d’ànim. Del que es tracta és d’aconseguir un equilibri pel bé de l’equip.
El més rellevant per a solucionar un conflicte és no buscar culpables (sinó la causa que l’ha provocat per a intentar que no torni a succeir en el futur), reconèixer els errors quan els cometem, escoltar activament a totes les parts i fomentar l’empatia.
