Enmig del desencís del segon tancament, el fet del que us parlaré és d’un carrer emblemàtic de la ciutat deixat de la mà de Déu.
“La Rambla”, per on transcorren les nostres tradicions més volgudes com la Cavalcada de Reis, els Tres Tombs, el Carnavals, actes de la Festa Major entre d’altres, ha estat oblidada un cop més.
Les urgències i els cops de cintura del govern de la ciutat va decidir tancar-la per unes hores concretes i deixar que els negocis de restauració poguessin tenir ocupat més espai públic, afavorint la seva viabilitat: Bona acció!. Aquella acció ràpida, en un moment concret i en una situació concreta va ser valida.
Segurament molts de vosaltres pensareu que és una frivolitat per la meva part, treure aquest tema, quan encara estem en una situació d’alarma sanitària, de limitació a la restauració i d’altres espais comercial, culturals i d’oci. Just al contrari: ens cal que aquest espai de la ciutat sigui un reclam, no pel fet que s’ompli de gent, sinó de moltes altres coses, entre elles de fer un espai del qual ens en sentim orgullós i el podem gaudir. Un cas semblant, sempre amb les seves distàncies, és la Rambla de les Flors a Barcelona, on ja hi ha força col·lectius que estan pensant en la seva reconversió.
No demano que el govern de la ciutat sigui creatiu en aquests moments, demano que com a mínim constitueixi un think tank, que cerqui opinions perquè les diferents associacions, agrupacions, ciutadans i gent amb idees puguin repensar un espai tan igualadí. El que no esperem és que els diferents grups polítics pensin aquest espai, sinó que sigui quelcom compartit per tots els que hi viuen, els que hi passegen, els que hi tenen els seus negocis o senzillament els igualadins.
Mentrestant la Rambla és per a vianants uns dies i unes hores concretes així com unes altres hores per al trànsit limitat, per tant un espai compartit.
Fa molt de temps altres governs van fer una actuació de canvi de llambordes i voreres. Va ser un pas, però també es van perdre una oportunitat. En aquells temps ja es parlava dels espais comercial de barris gestionats com si fossin centres comercials, però les pors igualadines a no arribar amb el cotxe a la porta dels establiments i en cert sentit algunes mirades pocs sostenibles de tot, no es va dur a terme el que calia, que era fer de la Rambla un “nucli-centre comercial” a l’aire lliure, o com a mínim que sigui el centre vertader del “nucli antic” per vianants.
Ara ens cal un govern de la ciutat que posi rodes perquè això rutlli i, com he dit, no es pot demanar creativitat als polítics, ja que això és més innat en els altres camps que no en el de la política. De nou defenso que som els ciutadans els que, amb les nostres peculiaritats, constituïm uns entorns on convivim. Per això no estaria malament demanar: “Sr. Alcalde posi les urnes i pregunti a la ciutadania amb les propostes del think tank què es decideix per la nostra volguda Rambla”. Possiblement així es refermaria la dita “Igualada pot ser imitada però mai igualada”.
