Les dones pateixen més problemes de salut mental que els homes, sobretot trastorns com depressió o ansietat. Són molts els factors que poden explicar aquesta realitat, com els estereotips de gènere, feines més precàries o una major càrrega de les cures. “És una cursa d’obstacles i un dia o altre t’entrebancaràs. Llavors poden aparèixer problemes d’insomni o de més fatiga que poden minvar l’estat d’ànim”, afirma la doctora Gemma Parramon Puig, cap de secció de Psiquiatria de Vall d’Hebron, a l’ACN. D’altra banda, Parramon adverteix que hi ha “molt desconeixement” de la salut de la dona i que s’ha d’anar més enllà de l’anomenada ‘medicina biquini’: “La medicina que més s’ha centrat en les dones és aquella que s’ocupa del que tapa el biquini”.
La prevalença de la depressió en les dones és del 7,1% i duplica la dels homes (3,5%), segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del juliol del 2019 al del 2020. Per cada cas greu en homes, n’hi ha 3,5 en dones, recull la mateixa font. “Les estadístiques mostren que la dona té més problemes de salut mental, sobretot trastorns afectius, com són la depressió i l’ansietat”, exposa la doctora Parramon Puig en una entrevista a l’ACN publicada el Dia Internacional de les Dones, el 8 de març.
La psiquiatra de Vall d’Hebron destaca que, darrere d’aquesta major incidència, s’hi troben molts factors psicosocials i que qui els “corona” són els estereotips de gènere. “Fins el 2014, una de les accepcions de ‘femení’ era ‘dèbil’ segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) mentre que ‘masculí’ volia dir ‘enèrgic’”, posa com a exemple d’aquests condicionants amb què es topen les dones.
La doctora Parramon Puig explica que les nenes creuen que són menys intel·ligents i brillants que els nens a partir dels 6 anys –segons un estudi publicat a ‘Science’ el 2017- i són més autoexigents, fet que les predisposa a viure situacions més estressants.
Les feines de les dones estan més precaritzades, són menys visibles i en molts casos són elles qui es queden a casa per cuidar dels fills o assumir altres cures. “Si la dona no s’ocupa de la família, se la critica i llavors entra el sentiment de culpa. És un factor més”, recalca aquesta doctora, per afegir: “Tot això va sumant. No tens perquè generar un trastorn perquè pots tenir més o menys estratègies, però és tota una cursa d’obstacles i un dia o altre t’hi entrebancaràs”.
A més de factors com aquests, la psiquiatra també apunta a errors metodològics a l’hora de recollir la informació, com les diferències de diagnòstic entre homes i dones. Així, l’infradiagnòstic de la depressió pot afectar més els homes i la malaltia pot trobar-se oculta en altres trastorns, com l’addicció a l’alcohol, més prevalent que en les dones, assenyala la que també és presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.
Almenys 700 malalties amb un diagnòstic més tardà en les dones
La doctora Parramon Puig incideix en la importància d’incorporar la perspectiva de gènere en l’assistència, la recerca i la docència. “La forma d’emmalaltir és diferent entre homes i dones. La comunitat científica i mèdica ho té claríssim”, assegura i afegeix: “Hi ha molt desconeixement de com emmalalteix la dona. Hem d’investigar més i hem de tenir més dubtes i reconèixer-los”. La psiquiatra destaca que la medicina ha agafat com a model l’home caucàsic i que tota la resta és “extrapolat”. “Si la melodia que escoltem ens sona, ens sentim còmodes i fem un bon diagnòstic. Però quan no coneixem la melodia, no ens l’han explicat a les facultats ni l’hem vista en llibres ni ‘papers’, no ens sentim segurs”, contraposa.
Un dels exemples més paradigmàtics d’aquestes diferències el va mostrar un estudi liderat pel Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron publicat el 2019: la mortalitat per infart en les dones (18%) duplica la dels homes. La doctora Antonia Sambola, al capdavant d’aquell estudi, va atribuir aleshores aquesta diferència al fet que les dones tarden més a acudir a urgències i aguanten més els símptomes, que moltes vegades es confonen amb altres causes, com l’ansietat, i es minimitzen.
Per a Parramon Puig, és molt important que els estudis clínics incloguin tant homes com dones -també des de l’inici, en els models animals, diu- i que segreguin les dades per sexe. “Caldrà més personal i més inversió. Però és un tema de justícia”, recalca.
“Parlem de violència obstètrica perquè som conscients que existeix, però en totes les especialitats hi ha violència, tot i que els usuaris o els metges no tenen coneixements suficients per identificar-la. Que diguin a una dona amb uns símptomes determinats que està una mica estressada és violència simbòlica”, afirma.
Sobre la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere, Parramon Puig subratlla el concepte de ‘medicina biquini’, establert per la cardiòloga Nanette Wenger als anys 80 per referir-se a la medicina i recerca que se centren en els pits i l’aparell reproductor de la dona però no va més enllà.
“Hem identificat la dona com a mare i aquí ja perdem molta informació. Tenim moltes malalties ginecològiques, però també altres que afecten d’una forma diferent les dones, com les del cor”, diu la psiquiatra, que indica que més de 700 malalties es diagnostiquen més tard en les dones que en els homes [ho recull el llibre ‘Perspectiva de gènere en medicina’, de la Fundació Dr. Antoni Esteve].
Més implicació de la salut mental quan hi ha més dones en càrrecs de decisió
D’altra banda, Parramon Puig, responsable de l’enllaç amb altres serveis de l’hospital, destaca que ha constatat que, a mesura que són més les dones que hi treballen i ocupen càrrecs de decisió, es demana més la implicació de l’atenció a la salut mental en aquella especialitat.
“Si els pacients no estan bé en salut mental, tindran més dificultats per adherir-se a un determinat tractament, alimentar-se bé o a deixar de fumar. Les dones són més capaces d’identificar que els factors psicosocials són determinants en la salut i de demanar més ajuda”, conclou.
