A mitjans del segle passat, el paisatge mosaic de conreus, pastures i boscos era el predominant als municipis de la província de Barcelona, però aquest model s’ha anat perdent en favor dels paisatges eminentment forestals. La gran fragilitat dels nostres boscos va quedar demostrada l’estiu passat amb els focs devastadors que van castigar la demarcació de Barcelona. Segons l’informe final de la campanya 2021 del Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona, va ser «un any molt difícil» ja que vam veure cremar 244 focs que van afectar una superfície total de 1973 hectàrees. La primera dada és la pitjor registrada del que portem de mil·lenni; la segona, la tercera més alta des del 1996. Les dues treuen a la llum unes xifres alarmants que conviden a la reflexió.
Com diu Jaume Minguell, el màxim responsable de l’estratègia de prevenció d’incendis forestals a la Diputació de Barcelona, «els grans focs són catastròfics per a les persones que es troben al seu pas, i destrueixen propietats, camps de conreu, animals, infraestructures i paisatges». Però també afecten negativament el gran objectiu de mitigació del canvi climàtic, ja que els incendis patits l’any passat han reduït notablement la capacitat d’embornal dels boscos del territori. Segons els experts, els arbres cremats al 2021 a la demarcació de Barcelona haurien perdut la capacitat de capturar una quantitat de CO2 equivalent a la que emeten 2.000 cotxes al llarg de tota la seva vida útil.
D’acord amb l’estudi “A prova de foc” elaborat pel programa BCN Smart Rural, actualment, només 78 dels 311 municipis de la demarcació gaudeixen d’un paisatge en mosaic, el que representa un 25% del total, mentre que el nombre de municipis amb un paisatge continu forestal ha passat de 104 a 193, el que significa un augment del 84% en seixanta-dos anys.
L’estudi ressalta que el retrocés del mosaic agroforestal a favor d’un paisatge homogeneïtzat basat en masses arbrades contínues és generalitzat en la majoria de municipis de la província de Barcelona, fet que incideix en les possibilitats de major propagació dels incendis forestals.
Actualment, nou de les dotze comarques barcelonines com són el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, presenten un paisatge eminentment forestal. Les tres restants, l’Alt Penedès i l’Anoia encara preserven un paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.
Estudi dels darrers 10 anys
Aquest sisè Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat “A prova de foc”, parteix de l’anàlisi de l’estat del mosaic agroforestal a la demarcació de Barcelona per avaluar l’extensió real dels incendis forestals que es poden produir en aquest territori. El treball estudia la superfície forestal gestionada realment sobre el terreny en els darrers 10 anys i comparteix dades de les comarques amb més ramats pasturant als seus boscos per esbrinar si aquestes pateixen menys incendis.
Tots els agents implicats en la gestió forestal i la prevenció d’incendis forestals coincideixen en que les mesures preses durant els mesos d’hivern són cabdals per aturar els focs de demà i es pregunten si les actuacions realitzades tradicionalment són suficients davant l’amenaça que suposen els grans incendis forestals. Així, a mesura que l’escalfament global incrementa la vulnerabilitat dels boscos mediterranis la pregunta és quines solucions cal implementar per garantir una bona preservació del paisatge.
L’estudi constata que els municipis amb més superfície incendiada en els darrers 20 anys, tenen un paisatge eminentment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en aquests anys, 12.329 hectàrees es troben al bell mig d’un paisatge forestal, mentre que les poblacions que gaudeixen d’un paisatge en mosaic només s’han incendiat 3.289 hectàrees i als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees.
Actualment, la superfície forestal a la demarcació de Barcelona és de 514.000 hectàrees, de les quals el 95% són de titularitat privada, un percentatge que supera amb escreix el del total de Catalunya, que és del 76%. Cal tenir en compte que el 44% de la superfície forestal de la província de Barcelona, concretament 231.851 hectàrees, està inclosa en plans d’ordenació, mentre que la resta no disposa de cap instrument d’ordenació forestal.
D’acord amb l’estudi, la utilització dels boscos com a zones de pastura extensiva per reduir així la quantitat de vegetació amb potencial combustible que s’hi acumula i obtenir una conservació més duradora, cal fomentar-la en la majoria de comarques. El 78% de les explotacions en extensiu es concentren a Osona i el Berguedà, dues de les comarques que menys han patit l’abast de les flames en els darrers vint anys.
Entre el 2011 i el 2020, la Diputació de Barcelona ha gestionat prop de 14.500 hectàrees a través de les Associacions de Propietaris Forestals. Per comarques, el Bages, amb 4.406 hectàrees gestionades, és en la que s’hi han efectuat més treballs, fet que s’explica per ser la que ha patit més incendis i més superfície forestal afectada en els darrers vint anys.
Actualment, la Diputació de Barcelona prioritza la gestió forestal en les zones definides com a Àrees de Gestió Prioritària (AGP) creades amb l’objectiu de garantir a curt i mitjà termini que tots els boscos situats en àmbits d’elevat risc d’incendi estiguin gestionats i preparats per a fer front als grans focs. En aquestes àrees s’hi promou la ramaderia extensiva mitjançant acords de pastura amb els propietaris i els pastors i ramaders locals.
Fomentar la ramaderia extensiva
L’estudi de les dades referents a la relació entre el paisatge en mosaic i la incidència dels incendis forestals ha permès veure amb claredat la importància de la gestió dels boscos i el foment de la ramaderia extensiva, ja sigui dins del bosc o en zones de pastura, que contribueixen a limitar-ne la seva propagació.
El treball també ha posat de relleu la pèrdua progressiva de mosaic agroforestal en els darrers cinquanta anys, l’existència d’uns boscos molt extensos i poc gestionats, i una presència de ramats en extensiu que es concentra sobretot en una zona molt concreta del territori com és Osona i el Berguedà. La resta de comarques no compten amb prou vaques, ovelles i cabres per garantir la preservació del seu paisatge.
L’origen de les dades
Per a la realització de l’informe s’ha estudiat com ha canviat el paisatge en els darrers seixanta anys a partir dels mapes de cobertes del 1956 i del 2018, relacionant la superfície agrícola amb la superfície forestal de cada municipi creant un nou indicador anomenat Índex de mosaic. Aquest marcador ha permès determinar el tipus de paisatge predominant a cada municipi al llarg dels anys i ha estat molt útil a l’hora de valorar l’estat de salut del mosaic agroforestal al territori.
Per calcular aquest índex s’han tingut en compte tres situacions:
-Quan la superfície forestal és el doble que l’agrícola, considerem que el municipi té un paisatge predominantment forestal. En aquest cas, l’índex presenta valors inferiors al 33,33%.
-Quan la superfície agrícola és el doble que la forestal, considerem que el municipi té un paisatge predominantment agrícola. Aquí l’índex dona valors superiors al 66,67%.
-Quan l’índex presenta valors entre el 33,33% i el 66,67%, considerem que el municipi té un paisatge en mosaic; és a dir, gaudeix d’un bon equilibri entre l’extensió dels seus espais agrícoles i els forestals.
És important destacar que els municipis amb una superfície urbanitzada superior al 60% entren dins la categoria de “paisatge urbanitzat”. Per analitzar l’extensió real dels incendis forestals a la demarcació de Barcelona, s’han fet servir les bases cartogràfiques d’incendis forestals de la Generalitat de Catalunya per als anys 2001-2018 i s’han completat amb les dades del Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona per als anys 2019-2021.
