Les primeres passes en la història dels globus no van ser, com moltes vegades es diu, gràcies als germans Montgolfier. Aquest honor correspon a un inventor i sacerdot jesuïta anomenat Bartolomeu Lourenço de Gusmão. Segons es diu, la idea d’un instrument més lleuger que l’aire es va presentar per casualitat. Un dia va observar com s’elevava una bombolla de sabó en passar per damunt d’una espelma. Immediatament va intuir les possibilitats d’aquella idea i va sol·licitar fins i tot el privilegi de patent al rei de Portugal, Joan V.
La primera demostració pública, davant la cort, es va realitzar el 8 d’agost de 1709 a la Casa d’Índies de Lisboa. L’artefacte es va elevar quatre metres per sobre de terra, abans que s’incendiés. El seu invent va ser denominat Passarola. Posteriorment, lluny de rebre el reconeixement que es mereixia, va ser difamat per la Santa Inquisició, perseguit i obligat a fugir. Es va refugiar a Espanya i va morir a Toledo, a causa d’unes febres, als 39 anys d’edat.
Van haver de transcórrer més de 70 anys perquè es donés el següent pas en la història dels globus. Aquest cop sí, de la mà dels germans Montgolfier. Concretament Joseph-Michel i Jacques-Étienne Montgolfier. Ells van fer famosos davant els seus altres nou germans en fer un senzill experiment en l’avantpassat dels actuals globus aerostàtics.
Mentre jugaven amb unes bosses de paper, col·locant-invertides sobre el foc, van observar que aquestes pujaven fins al sostre. Amb bosses més grans i buscant materials més lleugers van realitzar l’any 1782 les primeres proves amb seda i lli. El 14 de desembre de 1782 van aconseguir elevar a 250 metres una bossa de seda de 18 metres cúbics. La seva primera demostració pública es va realitzar el 4 de juny de 1783. Van fer pujar una esfera de paper de 800 metres cúbics i un pes proper als 225 kg. plena d’aire calent. Durant un vol de 10 minuts, en què l’esfera aconseguir una altitud estimada de 1600 a 2000 metres, el seu artefacte va recórrer 2 quilòmetres.
Ningú sabia què li passaria a un ésser viu a l’elevar-se en l’aire a aquella altura així que van decidir provar primer amb animals. Van reclutar una ovella, un pollastre i un ànec, que tindrien l’honor de ser els primers tripulants d’un globus aerostàtic. Honor que segurament ells haguessin declinat d’haver pogut fer-ho.
Aquest vol es va realitzar a Versalles a l’octubre de el mateix any, el primer tripulat de la història. Va ser el pas previ per sol·licitar el permís de Luís XVI de França per al següent gran pas, el vol amb humans a bord.
Primer vol tripulat per humans
Jean-François Pilâtre de Rozier, un altre francès encara que aquesta vegada professor de física i química i inventor, va presenciar aquest primer vol dels germans Montgolfier. Després d’algunes proves el 21 de novembre de 1783, Pilâtre de Rozier i el Marquès d’Arlandes van realitzar el primer vol tripulat per humans.
Van desenganxar des del Château de la Muette als afores de París. Van recórrer, en poc menys de mitja hora, uns 13 quilòmetres i a una alçada de més de 900 metres. S’havia fet un gran pas en la història dels globus, i en la de la humanitat. Als globus d’aire calent se’ls va batejar montgolfiere o mongolfiera.
Joseph Montgolfier, Pilâtre de Rozier i altres quatre aventurers van protagonitzar el segon vol tripulat. Va ser el 19 de gener de 1784, amb un globus de 13.000 metres cúbics, recorrent poca distància.
Pilâtre de Rozier va participar en un altre vol el 23 de juny de 1784, juntament amb Joseph Proust, en una versió modificada del globus Montgolfier. Aquest globus, en honor a la reina, es va batejar com La Casa-Antoinette. Els espectadors d’honor van ser el rei de França i Gustavo III de Suècia. El vol els va portar per sobre dels núvols a uns 3.000 metres i van recórrer 52 quilòmetres en 45 minuts. Amb aquest vol va establir un rècord de velocitat, altura i distància recorreguda. Els seus èxits podrien haver estat encara més espectaculars si no fos per les turbulències i les baixes temperatures que els van obligar a baixar.
El primer globus mixt
Però Pilâtre de Rozier no es va aturar aquí, volia creuar en globus el Canal de la Manxa, des de França fins a Anglaterra. Va pensar que no podria fer-ho amb un globus Montgolfier causa de la quantitat de combustible necessari per escalfar l’aire.
Aquí es donaria un altre gran pas en la història dels globus. Va escollir per tant un globus mixt d’aire calent i hidrogen, globus que des de llavors es diuen Rozier en honor seu. Però abans d’aconseguir-ho, i després d’un retard per diferents problemes, un altre equip se li va avançar. Jean-Pierre Blanchard i John Jeffries, van creuar el Canal, en sentit invers, en un globus d’hidrogen el 7 de gener de 1785.
Auge dels globus de gas
Als segles XIX i XX els globus d’aire calent van quedar mig oblidats utilitzant-més els de gas. El 1861, per exemple, Thaddeus Lowe va utilitzar el seu globus per atalaiar l’horitzó i així descobrir a les tropes confederades durant la Guerra Civil Nord-americana.
Però en la guerra i el comerç era necessari controlar la trajectòria. La pregunta que es fa la majoria de la gent quan se li explica el funcionament d’un globus d’aire calent és… però de veritat no es pot dirigir? A aquesta inevitablement li segueix la de…i si se li posa una hèlix o alguna cosa? Les preguntes van donar en el seu dia resposta en els dirigibles. Aquestes aeronaus van tenir el seu auge però van perdre interès després de l’incendi de l’Hindenburg el 6 de maig del 1937.
El renaixement dels globus d’aire calent
A l’octubre de 1960 Raven Indrusties li va donar una bona empenta a l’aerostació en fabricar el cremador de propà i utilitzar niló per a la vela. Això suposaria una altra fita en la història dels globus i el renaixement dels globus d’aire calent.
Jean-Pierre Blanchard va ser el primer a plantejar-se creuar l’Atlàntic en globus al segle XVIII. Aquesta empresa era molt més complexa i arriscada, que la que li va costar la vida, tractar de creuar el Canal de la Manxa. Haurien de transcórrer gairebé 200 anys i nombrosos intents fallits perquè tal gesta fos realitzada.
Els que van creuar l’Atlàntic en globus van ser Maxie Anderson, Ben L. Abruzzo i Larry Newman en el «Doble Àguila II”. El primer Doble Àguila va acabar al mar prop de Groenlàndia en la seva primera temptativa. Ho van fer des de Presque Isle als Estats Units, a Miserey a França, en un vol de 137 hores. Totes aquestes temptatives s’havien realitzat en direcció oest-est doncs oferia més garanties d’èxit. Així que quedava encara pendent la travessia inversa, l’encreuament de l’Atlàntic en direcció Est-Oest. Aquesta gesta la van realitzar dos espanyols, Jesús González Green i Tomàs Feliu el 1992. Amb el seu vol van batre alhora 16 rècords mundials.
Set anys després, l’1 de març de 1999, el Breitling Orbiter 3, pilotat per Bertrand Piccard i Brian Jones, aconseguia un altre gran repte, la volta a el món en globus a una travessia de 20 dies.
siempreenlasnubes.com
