Primer premi de Catalunya, del concurs de Nanorelats (Festival de Nanociència i Nanotecnologia “10alamenos9”) per a Mireia Rivero, de l’Institut Montbui.

252

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

En una cerimònia de lliurament de premis que es va dur a terme des de les xarxes socials, online, el passat dijous, 25 de juny, a les 6 de la tarda; la Mireia Rivero, alumna de 4t d’ESO de l’Institut de Montbui, va guanyar el Primer premi del concurs de Nanorelats (Festival Nacional de Nanociència i Nanotecnologia “10alamenos9”); un reconeixement que li obrirà les portes al gran concurs d’àmbit estatal.

Per a aquest celebrat esdeveniment, una fita d’important transcendència; aquesta adolescent, no sense reconèixer que els microscopis són la finestra al nanomón, els nostres ulls per veure allò ocult, observa que ningú no sembla notar la seva presència mentre va endinsant-se en aquestes paraules: “Era mitjanit, tots els meus companys ja se n’havien anat cap a casa seva, però jo vaig decidir quedar-me. Em dedicava a estudiar una forma de nanotecnologia que ajudés a reparar i modificar l’ADN a l’ICN2-UB. Estava sola al laboratori i em trobava absorta sobre el meu microscopi AFM. La llum de la lluna es filtrava a través de les finestres concedint de passada un especial encís al meu treball. Estava observant un nanotub de grafè quan vaig començar a sentir un pessigolleig i una mena de mareig estrany. Vaig tancar els ulls. I, ja no hi era! O, com a mínim al meu laboratori.
Em trobava agenollada dins d’un tub negre de més o menys la meva mesura. Vaig començar a recórrer-lo per sortir per un extrem i notava com si tingués un llit elàstic sota els meus peus. Allò era molt estrany. Un cop fora, un calfred em va recórrer l’esquena… Em trobava al meu laboratori, però ja no era el mateix. Jo no era la mateixa. Era “nano”. I vaig esperar a què algú m’advertís. I esperar. I esperar. Però, res!”.

Vet aquí un relat de no més de dues centes paraules a partir del qual Rivero ha conquerit la important categoria de ser la guanyadora d’aquest concurs de Nanorelats, modalitat ESO, integrat dins del Festival de Nanociència “10alamenos9”; una significada convocatòria en què hi han participat 42 alumnes d’ESO i 43 de Batxillerat de tot Catalunya, endemés de ser un concurs d’escala estatal.

I, és així que va ser, a l’any 2015, quan un grup de científics de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Nanociencia i Nanotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICN2, únic a Espanya), van decidir crear un concurs (NanoEduca) i un festival (10alamonos9), amb el suport de diversos patrocinadors, per tal d’apropar el món “Nano” a les escoles i els instituts de secundària. I, què era això de la “Nano”? Doncs, una simplificació de la paraula “nanòmetre”; una unitat de mesura de longitud, que equival a una mil milionèsima part d’un metre (1 nm = 10-9 m). La gran descoberta dels investigadors que van començar a treballar amb materials i substàncies d’aquesta mesura va ser adonar-se que canviaven les propietats de la matèria, tant les físiques com les químiques; tot una revolució de la robòtica, la informàtica, i altres camps com la medicina o la farmàcia…. Malgrat que la Nanociència encara no forma part dels currículums de cap nivell, ni d’ESO, ni de Batxillerat, amb el concurs NanoEduca, de la mà dels professors que voluntàriament es comprometin amb aquesta iniciativa, s’aconsegueix que els alumnes experimentin amb nanopartícules i adquireixin els conceptes bàsics, gràcies a un kit, una maleta de pràctiques on es treballa la NanoCiència des de la seva definició i conceptes generals fins a les utilitats més concretes, tot i sintetitzant l’aprenentatge en un pòster científic i defensar-ho davant d’un jurat el dia del concurs.

En aquest festival, NanoEduca, que va néixer a Barcelona, hi participen sis països Iberoamericans a més de l’Estat espanyol. I, precisament el concurs de Nanorelats és una de les diverses activitats que s’organitzen i va néixer a l’Institut de microelectrònica del CSIC de Madrid. Emperò, atès que les dates de celebració d’enguany coincidien en mig del període de confinament, l’organització es va veure obligada a canviar les bases a fi i efecte que l’alumnat hi pogués participar des dels seus domicilis.

No sense els nervis previs que acompanyen a qualsevol concursant, atenent a les mostres d’agraïment d’en Jordi Díaz, en nom de l’organització i com a membre de l’Institut de Nanociencia i Nanotecnologia de la UB i els Centres científics i tecnològics, i presentador per a aquesta ocasió de la Final catalana Nanorrelats 10alamenos9 2020, Mireia Rivero rep de la seva mà una felicitació expressa en tant que alumna guardonada en aquest concurs, al costat de dos alumnes més del centre, l’Erik Sánchez i l’Alejandro Martínez, que han quedat finalistes. I, per al cas que fa referència a aquests alumnes, la professora Mercè Cartañà, especialitzada en Biologia i Geologia, s’hi va implicar fa uns anys a propòsit d’un curs de formació que va compartir amb altres professors. D’aleshores ençà, aquesta professional de les ciències, de l’Institut de Montbui, va voler admetre que la Nano passava a ser part integrant del seu univers acadèmic.

Link de la cerimònia final