Aquest dilluns era el Dia Mundial del Teatre i a Igualada tenim la sort que podem celebrar-ho intensament amb la trenta-quatrena edició de la Mostra.
Torna la Mostra. Aquest cap de setmana, Igualada viu la 34a edició de la fira d’espectacles per a públic infantil i juvenil i tornem a tenir els carrers plens de teatre, circ, dansa… i ho fan després d’unes edicions marcades per la pandèmia. Una fira que gaudeixen infants i joves i que aprofiten les companyies d’arts escèniques per mostrar els seus espectacles, per fer contactes amb programadors de municipis i de festivals d’arreu de l’estat i per internacionalitzar companyies catalanes. La Mostra té tots els ingredients dels dies grans. Als escenaris, qualitat, originalitat, capacitat d’incorporar nous llenguatges i posades en escena en espais no convencionals. A la Llotja, professionals per poden compartir espais informals entre artistes i programadors, exposar nous projectes i que les companyies, forces d’elles de l’Anoia, per lligar dates per portar els espectacles arreu de la geografia catalana. I als carrers, desenes de voluntaris amb les armilles taronges com petites formiguetes repartides arreu per garantir el confort d’artistes i espectadors i que acullen companyies a casa, com faré jo per segona vegada, tota una experiència. La present edició de la Mostra serà un èxit segur als escenaris, a la Llotja i als carrers… però la Mostra pateix al mateix lloc que la resta d’esdeveniments culturals de la nostra ciutat: als despatxos.
L’Ajuntament d’Igualada ha retallat de 50.000€ del pressupost de la Mostra i, com a conseqüència, la programació ha passat de 45 a 30 espectacles. A Igualada tenim diners per construir un biollac en temps de sequera, portar tot el govern de viatge a Roma i regalar més de 55.000€ a la Mútua, però no per a la cultura. Som en any electoral i tots els diners s’han de destinar al que creuen que dona més vots: les inauguracions. En les darreres setmanes, el govern ha organitzat quatre inauguracions amb tota la pompa: discursos, concerts i coca i xocolata. Si un acte serveix perquè l’alcalde es faci la fotografia, que no falti de res. Però per a la Mostra, no. La retallada demostra que la política cultural de d’Igualada va sense rumb.
La Mostra omplirà durant uns dies l’Escorxador de cultura, però diumenge al vespre, quan es tanquin les portes, l’equipament restarà buit. El govern Castells fa dotze anys que el té tancat a pany i forrellat i que no té projecte de ciutat en l’àmbit cultural. Des de Poble Actiu volem omplir l’Escorxador de cultura els 365 dies de l’any, que aculli l’escola municipal de teatre “la Tarima” i recuperar l’escola de dansa. Volem que l’Escorxador sigui el punt de trobada de la gent i les entitats que són el motor de la cultura a Igualada. Volem recuperar el projecte de l’Escorxador, adaptat a la realitat actual, i que aculli l’auditori que fa anys que reclamem: amb una sala per actes de gran format i una sala de petit format. Però no només perquè el polític de torn es pugui fer la fotografia el dia de la inauguració, sinó perquè l’omplim de cultura de forma permanent, que aculli els cicles estables de música i dansa que Igualada necessita i que ajudi a descongestionar el Teatre Municipal de l’Ateneu.
La Mostra ho demostra. El govern Castells no es creu la cultura i, per això, passa la tisora. Volem menys capitals de la cultura i inauguracions i més suport i pressupost per la Mostra, les entitats i els projectes culturals de la ciutat. Si ens creiem la Mostra, demostrem-ho! La Mostra no es retalla!.
