Entrevista al cantant i ex concursant d’Eufòria Cesc Fuentes Triquell
Després de sortir del concurs de TV3 Eufòria, Triquell ha tret el seu primer disc, “Entre Fluïds” i aquest dissabte el presentarà en el seu concert dins del Festival Anòlia i en el marc de la Night Glow.
Actues durant la Night Glow. Has anat mai en globus?
Doncs sí, amb 10 anys vaig anar en globus aerostàtic i està bastant guapo.
Et sembla un bon lloc per inspirar-te?
Oju escriure alguna cosa des d’un globus, eh!
Com t’agafa la inspiració?
Doncs no ho sé, depèn del dia. Picasso deia que la inspiració t’agafa amb un pinzell a la mà. Avui, per exemple, he tornat a casa després d’anar a comprar el pa i la carn i m’he posat a produir i ara (en el moment que es feia l’entrevista) estic inspirat. És una cosa quasi emocional. La inspiració l’has de saber captar tu de l’entorn, del moment i del dia.
Arribes a Igualada amb 16 concerts a l’esquena d’aquesta gira. Com la valores fins ara?
L’estem gaudint molt. Crec que és un espectacle en què representem molt bé allò que fem i allò que som. Ens ho passem molt bé. És un reflex d’aquesta tríada d’elements com són l’Alter Soma, que és el meu grup de ja fa anys, les versions d’Eufòria que ens ho passem bé fent i tots els temes que he compost per aquest disc “Entre fluïds”.
Sempre parles del projecte en plural. T’has envoltat de la gent que ja t’acompanyava abans de passar per Eufòria, oi?
És que estic molt ben rodejat. També és veritat que per trobar l’entorn adequat he hagut de passar per molts entorns inadequats. Però la gent que ara em rodeja és gent que estimo i que vull cuidar.
De fet, l’àlbum són 13 temes, que ara mateix no és habitual, n’acostumen a ser menys.
Perquè hi ha aquesta perspectiva mercantil i comercial que ens acostuma al consum ràpid, impacient i abusiu de contingut enlloc de l’escolta activa d’un àlbum. Però aquest disc el fem per a nosaltres. Sempre dic que estem molt agraïts pel reconeixement que tenim i estem molt contents de poder tocar a tots els llocs on toquem, però també som conscients que hi ha hagut moments que hem fet música per a molta menys gent i la fèiem perquè a nosaltres ens convé fer-ho. Al marge de si hi ha 5, 10 o 13 temes o de si en un concert hi venen 10, 20, 80 o 1.000 persones.
El disc no es pot catalogar en un estil concret.
Sí, de fet el que tenim ara el forn és el mateix. Mai saps a quin punt pots acabar. Crear és buscar noves formes i estar a l’expectativa de no haver-se d’autoadjudicar un model concret de creació.
Al concert mola molt quan hi ha aquest punt de desfogue i canya, però també hi ha moment més íntims en què crec que la gent és capaç de connectar-hi.
Hi ha una cançó, “Jugular”, que ja ha superat els 1,5 milions d’escoltes a Spotify…
Sí, i és un privilegi i ho agraïm moltíssim. Ens ho passem molt bé tocant-la i és un tema que nosaltres també ens estimem molt. Està molt bé que hagi funcionat però no estem tot el dia treballant buscant un hit. No som una fàbrica, som una caseta artesanal.
Si a Eufòria hi havia un públic molt familiar, aquest disc segurament va dirigit a un altre tipus de públic, no?
El suport que reps o la gent que et segueix a vegades t’arriba de maneres que tu no preveus. Tant de bo que l’artista pogués triar el seu target, però al final cadascú fa la música que li surt de dins, independentment de l’edat que tingui la persona que t’escolti. Al marge de si és un públic familiar o no, jo no soc Eufòria, nosaltres som Triquell i que haguem estat a Eufòria ha estat molt bé, però ara ja no hi tenim res a veure, no som el Club Super 3. Jo he estudiat pedagogia i el component pedagògic de tot el que faig m’agrada, però nosaltres no donem les coses mastegades pels infants, no som El Pot Petit.
T’ha afavorit fins i tot quedar segon a Eufòria i no haver de quedar lligat a una discogràfica al sortir del programa, com li passa al guanyador?
Jo crec que això va segons la perspectiva de què vols fer amb la teva vida. També de com tractes i valores la teva obra. Però sí que és veritat que en aquest món a vegades hi ha precontractes i coses predefinides que et poden limitar.
En el darrer any t’ha canviat molt la vida. Com ho portes?
La meva forma d’encarar situacions diàries és la mateixa que abans d’entrar a Eufòria. L’essència és la mateixa, seguim sent la mateixa gent i seguim fent allò que ens agrada. El tema d’estar més exposat transforma potser la manera com et percep la gent, però això és una cosa que no està a les nostres mans i no ha d’afectar ni qui som ni què fem.
Què costa més, tocar davant de molt poca gent o tocar davant de molta gent?
És veritat que ara tenim un megàfon més gran que implica més consciència i responsabilitat, però no s’ha de caure en l’error de ser populista. Al final penso que el que hem vingut a dir és més gran que allò que volen que diguem.
El passat cap de setmana es van fer dos concerts al Palau Sant Jordi amb els concursants de la segona edició d’Eufòria. Algú d’ells et va demanar consell?
Tots aquests concursants ara estan en la fase que han d’ordenar les coses i sortir d’aquest parèntesi/miratge que és aquest món de la televisió. Cadascú ha d’intentar gestionar-ho a la seva manera, com ells vegin i creguin.
