Jaume Singla
Diu una llegenda africana que havent-se calat foc a la selva es varen reunir tots els animals en assemblea per prendre una decisió. “Degut a la gran força de l’incendi i com que nosaltres no tenim prou força, proposo que fugim, salvem la vida i deixem que el foc ho arrasi tot” va dir la hiena, en nom del Lleó, erigit -com sempre- en Rei de la selva.
Els animals acceptaren la proposta i començaren a marxar, deixant enrere els seus caus i les seves il·lusions. Tot marxant cap al riu veieren un petit colibrí que venia des del riu en direcció a l’incendi, amb una gota d’aigua al bec. “On vas colibrí?” va preguntar la hiena. “A fer la meva part” va respondre el colibrí.
Catalunya es troba en aquest moment en mig d’un gran incendi. L’estat, violent com mai l’havíem vist, està cremant els nostres drets, les nostres llibertats i el nostre futur. I, cal reconèixer-ho, l’estat –al qual estem mantenint amb els nostres impostos- és molt més fort que nosaltres. A cada iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya, l’Estat hi oposa les sentències dures i injustes del Tribunal Constitucional.
En aquest estat de coses, hi ha una part de la ciutadania que renuncia a participar en les eleccions amb l’argument que votem el que votem, l’Estat sempre serà més fort i imposarà les seves lleis, sense tenir-nos en compte.
Això és fer com els animals de la selva que, davant l’incendi, opten per fugir.
Cadascú de nosaltres té una petita força: el vot. Us pot semblar que és com la petita gota d’aigua del colibrí, però som milions de colibrís cadascun de nosaltres amb una goteta d’aigua en forma de papereta electoral. Una gota sola potser s’assecaria abans d’arribar a les flames, però milions de gotes poden ofegar l’incendi més violent.
Diumenge vinent podem posar fre a quatre llistes incendiàries: Vox, C’s, PP i PSC votant a qualsevol de les tres llistes que defensen clarament els drets i la llibertat de Catalunya: ERC, Junts x Cat i CUP. (També us podeu quedar veient l’incendi votant En Comú Podem).
Pot semblar més engrescador voler el paper del lleó, però dins d’aquesta Espanya borbònica, al màxim que et deixaran arribar és a hiena, sempre que no qüestionis el poder del lleó.
Diumenge tenim l’ocasió de dignificar Catalunya reduint la grandària de l’incendi a Catalunya i demostrar al món que la hiena és més gran i cruel, però el colibrí és més valent.
