L’estiu, el període estival ens trenca la rutina. Amb vacances o sense, la calor, els dies llargs, els mosquits a la fresca i altres afers fan trontollar les rutines apreses al llarg de l’any. Si el nostre objectiu és gaudir de l’estiu o de les vacances amb salut haurem de limitar-nos les opcions, si és que volem viure-les de forma presencial. Com qui no vol la cosa per poc que ens despistem, ja estem en una agenda hiperactivant o hiperactivada. I realment s’ha d’estar bé de salut per aguantar.
Tal com ens evoca la dolce vita, viure per uns dies de forma despreocupada i gaudint dels plaers de la vida pot ben bé ser la primera possibilitat en aquest temps de llibertat. Si més no, sembla atractiva.
El dolce far niente representa una aturada brusca al frenesí diari sense bescanviar-lo per altres activitats. Si aconseguim aturar-nos, podrem redescobrir la nostra essència de forma natural; si en queda.
El sucre el fabriquem dins de les nostres cèl·lules o bé ens el mengem, i a la vegada el cremem per treure energia, per regenerar-nos, per treballar, per escalfar-nos i moltes altres funcions; o l’acumulem, en especial al fetge o als músculs. L’intercanvi o transport del sucre es fa per la sang. Des d’on entra, el sistema digestiu, o des d’on s’acumula majoritàriament, el fetge, fins al lloc de destí.
Suposant un estil de vida equilibrat, menjant a les hores amb una quantitat adequada a la nostra activitat, amb una cistella de la compra equilibrada i variada, i sense massa sucres refinats, amb unes activitats físiques diàries realitzades amb una certa harmonia. El sucre acostuma a baixar i equilibrar-se si realment tenim un control relatiu d’aquesta agenda diària.
Per contra, si accelerem l’activitat i fem uns descansos una mica desgavellats. El nostre metabolisme se’n ressentirà.
En condicions normals tenim la sort que si el sucre puja pel menjar o l’estrès més del que hem gastat, tenim una hormona natural, la insulina, que ajuda a les cèl·lules en especial a les musculars a encabir més sucre que el que gasten habitualment.
Per tant, si durant el dolç descans de l’estiu som positius i mantenim un estil de vida equilibrat, però amb menys obligacions, ben segur que el nostre nivell de sucre millorarà. El cansament crònic ens perjudica el nivell de sucre i si almenys durant aquesta època ens tonifiquem sense cansament, molt millor.
Si tot i fer-ho bé, volem més autocontrol podem recórrer als habituals monitors de glucèmia per anar veient el nostre nivell de sucre al llarg del dia. Pel que hem explicat abans la sang, com a lloc d’intercanvi de sucre propi o aliè, si està amb molt de sucre afecta les cèl·lules que donen color a la sang, els glòbuls vermells. El nivell alt de sucre influeix en aquestes cèl·lules en formació; concretament, en l’hemoglobina que transporta l’oxigen. Aquesta hemoglobina, quan neixen aquestes cèl·lules, porta sucre enganxat i en diem hemoglobina glicosilada.
Com que el cicle de vida dels glòbuls vermell és de tres o quatre mesos, podem veure com evoluciona al llarg de l’any. Habitualment l’hemoglobina glicosilada la controla el metge sempre que ens detecten alguna alteració amb el sucre, però si tenim interès a millorar i motivar-nos ho podem mirar a la farmàcia.
Ara bé, la suma d’aspectes que influeixen en el control del sucre fa que sigui difícil posar un patró de conducta igual per a tothom. És bo anar agafant coneixement i experiència per trobar un equilibri entre complir amb les responsabilitats, la dolce vita i el dolce far niente, un equilibri que de segur aplana el camí.
