Soc l’Eva Coll Singla, vaig néixer fa cinquanta anys a Igualada i ara visc a Sant Pere de Ribes. Tinc un fill molt maco que es diu Gerard. Des del 2019 treballo amb la meva veu fent locucions i audiollibres. Vinc de la dansa, he fet circ i teatre de carrer i la propera parada serà cantar.
Enregistres audiollibres?
Enregistrar audiollibres és una part de la meva activitat professional que és treballar la veu. També enregistro anuncis, faig falques de ràdio, poso veu en off per a vídeos, enregistro: benvinguts i benvingudes al teatre…
La vocació l’has mamat a casa?
I tant! Vaig començar de molt joveneta amb la dansa, també vaig fer coses de teatre al carrer i un bon dia, fa uns set anys que vaig tenir la idea de fer doblatge. Vaig fer un parell de cursos molt interessants. Entre altres coses em va permetre reconciliar-me amb la meva veu. Normalment, quan ens escoltem, no ens reconeixem. Trobem estranya la nostra pròpia veu i al principi no ens agrada. Fent pràctiques de veu, fent personatges, vaig descobrir que m’agrada la meva veu i pot ser divertit escoltar-me.
El doblatge és un món molt tancat?
Havia deixat una feina de restauració per fer doblatge i va ser molt dur anar-hi entrant professionalment. Em vaig passar molt de temps asseguda a la sala de doblatge esperant que un director em donés una oportunitat. Quan em donaven un paper, tot i que treballava l’accent, em deien que sonava massa català. Mentrestant, a casa meva, em vaig muntar un estudi de gravació on feia petits enregistraments i els enviava a tot arreu.
Va ser així que vares arribar als audiollibres?
Sí i no. Una editorial em va fer una prova per a un audiollibre que em va sortir fatal perquè de fet, en aquell moment no sabia en què consistia exactament la feina. Tot i anar malament vaig trobar l’experiència interessant i em vaig fer voluntària per anar a llegir llibres a un centre de dia de Ciutat Vella. Hi vaig anar durant un any i mig, cada dimarts. L’experiència em va donar uns coneixements i un entusiasme que vaig tornar a fer una prova d’audiollibre. Des d’aleshores ha estat un no parar. El petit estudi de gravació que m’havia muntat, ara em permet treballar des de casa. Amb el confinament de la covid em varen arribar moltes locucions de tot tipus, perquè no tots els locutors de ràdio tenen estudi a casa seva.
Quins gèneres literaris t’agraden?
Personalment la novel·la negra, però per feina, quan gaudeixo més és quan faig biografies. M’arriba molta novel·la romàntico-eròtica, especialment de Megan Maxwell i també novel·la negra de Kamila Lackberg. Faig els audiollibres a la meva manera, implicant-me molt en cada personatge. Com em va dir un gran professor de doblatge: “L’única manera de fer les coses és a la teva manera”. La família m’ha dit que de ben petita escoltava uns contes enregistrats que m’agradaven molt i fins i tot després d’escoltar-los diverses vegades, els recitava jo mateixa.
Has deixat definitivament el doblatge?
Per a mi és una etapa passada. No em ve de gust invertir energies en trobar papers de dobladora, és un món massa jeràrquic. El que fa protas, només fa protas i el que fa secundaris només fa secundaris. M’han passat coses molt divertides. En alguna sessió on doblava a la rossa del fons, de cop, en la mateixa escena, el director em feia doblar a la morena de la vora. Fins i tot una vegada em va tocar de fer, en la mateixa escena de mare i de filla.
Fa uns anys decideixes deixar Barcelona i vas a viure a Sant Pere de Ribes.
Al final de la pandèmia em vaig traslladar a viure a Sant Pere de Ribes -estava tipa de viure a Barcelona- on m’hi vaig emportar l’estudi i ara puc treballar des de casa, sola i tranquil·la. Em va costar decidir-me però volia viure en un lloc on conegués els límits del poble i que estigues prop del mar. Segurament que hi va influir que l’entorn de Sant Pere de Ribes és també l’entorn dels estius de la meva família: els pollastres a l’ast de Vilanova i la Geltrú, els gelats de Sitges, els pícnics al bosquet que hi ha darrere el Casino de Sant Pere…. És un espai vital que ja coneixia i em porta molt bons records.
A Youtube hi tens penjades moltes entrevistes.
És la meva vocació comunicativa. A casa treballo molt bé però treballo sola. Tenia ganes d’interactuar amb les persones del meu entorn. La gent em troba empàtica i m’explica coses. Vaig fer mitja dotzena d’entrevistes pel meu compte, a personatges del Carnestoltes de Sitges, les vaig editar, enregistrar en un llapis de memòria i em vaig presentar a Canal Blau per parlar amb el director. Li vaig donar el llapis i li vaig dir que s’ho mirés. L’endemà em va dir que li anaven bé per a l’estiu. Vaig fer-hi una col·laboració de dotze programes.
Treballar amb la veu t’obliga a cuidar-te-la molt?
No soc de posar-me malalta, però em cuido en general amb herbetes, vida sana i passejar…. quan no treballo.
Trobes a faltar la dansa?
Trobo a faltar aquella primera etapa amb il·lusió, nervis i innocència de la joventut, però sobretot trobo a faltar l’escenari.
Amb l’espectacle de teles continues fent escenari.
Les teles són espectacle de circ i m’agraden molt, però en faig poques. Practicar-les és la meva forma d’anar al gimnàs.
Què tens ganes de fer en el futur?
Hi ha dues coses que m’agradarien molt. Una és fer un paper d’actriu, ja sigui al teatre o en audiovisual, per poder treballar a fons un personatge. L’altra que encara m’agradaria molt més, seria ser cantant d’un grup de covers. Estic fent passos per a colar-me en algun assaig. Ser cantant és la meva assignatura pendent!














