La Fundació “la Caixa” rebrà al voltant de 800 milions d’euros en dividends de CaixaBank i amb càrrec als resultats de 2023, segons càlculs dels analistes (Expansión).
La Fundació “la Caixa” és fruit de la refundació de la Caixa, pròpiament dita, el juny de 2014, a resultes de la Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d’estalvis i fundacions bancàries. Al mateix temps va establir el holding de Criteria Caixa, que és el que gestiona el patrimoni empresarial de la Fundació “la Caixa”, i CaixaBank, que és el braç bancari, l’antiga Caixa.
Aquest fet va tenir un rerefons polític. Fins a l’arribada d’aquesta llei les fundacions bancàries, la competència especial de protectorat que, en última instància, remet a una administració requeia en la comunitat autònoma on tingués la seva seu social o desenvolupés la principal activitat, en aquest cas a la Generalitat de Catalunya. Però aquesta llei, per l’Art. 45, en excedir de l’àmbit de la comunitat autònoma, el protectorat passa a ser del “Ministerio de Economía y Competividad”.
Aquesta maniobra, es diu “La burguesía Catalana”, Manuel Pérez, que va ser dissenyada per la mateixa Caixa, a fi d’aïllar-se de les turbulències polítiques de Catalunya, en què la majoria de la burgesia catalana n’era contrària, en concret de l’estatut decapitat pel Tribunal Constitucional i, seguidament, pel “procés” que va portar el trasllat de l’entitat transformada en Fundació “La Caixa” i el hòlding de Criteria Caixa a Palma de Mallorca, i CaixaBanck a València, quedant la Generalitat de Catalunya sense competència sobre el grup de poder econòmic més important de Catalunya.
Fundació “la Caixa”, que té com a finalitat generar els recursos necessaris per a finançar l’Obra Social i preservar i fer créixer el patrimoni de la fundació (La Caixa), ha rebut aquest dividend de 800 milions per la participació que té (32 %) a través de Criteria Caixa. Aquest és el braç inversor de la Caixa, és la primera corporació d’inversions d’Espanya i una de les primeres d’Europa, amb uns actius nets de 17.000 milions d’euros, centrant les principals participacions empresarials, a més de CaixaBank, Naturgy, The Bank of East Asia, el banc mexicà Inbursa, Aigües de Barcelona, Cellnex i Telefónica (CaixaBank, Naturgy i Cellnex com a firmes catalanes de l’Ibex 35).
Per últim queda CaixaBank, que a través de la “maquiavèl·lica” absorció de Bankia s’ha convertit en la primera entitat bancària d’Espanya, propietària del grup líder en assegurances VidaCaixa, i amb uns actius de quasi 700.000 milions d’euros.
Bankia mereix un punt i a part. Va ser una conglomeració de caixes fallides sortint a borsa, una estafa declarada, que ha portat el seu responsable a penes penitenciàries, només amb la finalitat de desplaçar la Caixa de la primera posició del rànquing. Aquest fet va suposar que l’estat espanyol caigués en un rescat per part de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l’FMI (El País).
Bankia necessitava 23.500 milions d’euros de diner públic, 4.500 milions que l’Estat ja va injectar en forma de préstecs, més 19.000 milions estimats que restaven per eixugar la martingala. CaixaBank ha esperat el moment oportú en una operació borsària per 4.300 milions per absorbir Bankia, constituint-se en la primera entitat bancària d’Espanya, incloent amb el nou president de l’entitat afí de la burgesia basca, Neguri.
Per prendre nota!
Bibliografia: CaixaBank, El Pais, Expansión, La burgesia catalana (Manuel Pérez)
