Judit Guàrdia es presenta per primera vegada en unes eleccions al Parlament. És nova en l’esfera política i ocuparà la posició número 24 de Junts a Barcelona. Parlem amb ella d’aquesta primera experiència política i de les expectatives electorals de la seva formació.
Ocupa una bona posició, la 24, en la llista per Barcelona. Tot i que Junts ja fa temps que existeix, en aquesta ocasió participeu administrativament com a nou partit. Les noves juntes locals i comarcals que heu constituït gairebé tothom és nou en política. Per què s’ha posat en política? Li fa il·lusió aquest món?
Molta. Poder tenir l’oportunitat d’entrar al Parlament ho és, sense cap mena de dubte. La veritat és que jo no m’ho pensava, que em posaria en política, hem anat seguint una mica tot el que ens ha anat proposant la societat.. Ja des de molts anys enrere amb Òmnium, també l’ANC… De seguida t’apuntes a tot el que sigui organitzar el camí cap a la independència, més tard quan el president Puigdemont i en Jordi Sánchez et proposen entrar a la Crida. Després es converteix en partit polític, dins de Junts per Catalunya. Ha estat com una cadena, una cosa ha portat l’altra. M’ho he anat trobant.
Deu formar part d’aquella part de la societat que es troba molesta pel fet que el tema de la independència no evoluciona, que més enllà de l’1 d’Octubre no hi ha res més. És així?
Sí, cal reactivar l’embranzida que vam fer fins el 2017. Des de l’octubre del 2017 han passat més de tres anys i a vegades no t’ho creus. Han anat passant tantíssimes coses, els empresonaments, el nefast judici, la sentència, el moviment del tsunami. Sí, han passat coses, però si t’ho mires amb perspectiva des de la declaració de independència no s’ha avançat. Molts pensàvem que ja era a tocar.
L’independentisme es presenta en aquestes eleccions de 14 de febrer més separat que mai. Això juga a favor, o en contra, dels qui defensen la independència de Catalunya?
Junts ha acollit altres opcions polítiques, que estan ara dins de la candidatura. No sé si a nivell de resultats electorals ens perjudica, anar separats, però d’altra banda ha quedat molt clar que, els que hem quedat a Junts, sabem que primer necessitarem la independència per poder assolir un país millor, i poder prendre unes decisions. En canvi, potser els altres tenen prioritats diferents… És evident, com ha dit la Laura Borràs, que s’ha de fer un govern independentista. Ens haurem d’entendre. Igualment, que en aquest moment la gent sàpiga ben clar qui té com a primera prioritat aconseguir la independència és important. És la única cosa que veig positiva en el sentit d’anar separats a les eleccions. El més bonic hagués estat repetir el “Junts pel Sí”.
A Igualada sí que Junts i PDeCAT veig que no s’entenen gaire… S’ha vist ara amb el tema dels espais electorals oficials. Com ho veieu?
En el primer moment el cert és que ens va agafar per sorpresa… No t’ho esperes, això. Després, ho considero normal. Nosaltres hem presentat uns avals per a poder-nos presentar a les eleccions. També reflexiones i penses que al segle XXI no cal penjar massa cartells per aconseguir tenir presència a la societat. Avui les xarxes socials fan molta feina… Ja hi ha presència de Junts a tot arreu del país. Hem fet una campanya simbòlica que es diu “Penja-la al teu balcó” i ha estat un èxit, això dels domassos… També n’hem penjat un de ben gros al Passeig de les Cabres.
Vostè i la seva germana Xènia us heu posat de ple a Junts per Catalunya. Ella és la presidenta de l’executiva comarcal, i vostè candidata. Expliqui’ns una mica com es defineix.
Soc mestra, i a casa això de la política ja ho vam veure fa anys, quan el pare va ser regidor del primer ajuntament democràtic d’Igualada, per Convergència i Unió. Em considero una persona bastant normal, filla i mare de família, faig classes de llatí i de català en una escola, i fa molts anys que crido i canto independència per tot arreu, en manifestacions, en Diades… Soc una igualadina de carrer, de participar en les Ampes, de gaudir de les festes que s’organitzen al meu carrer. El que m’està passant ara és una mica desmitificador, veig que no s’ha de ser especial per estar en un partit polític.
Quins són els pilars bàsics del vostre programa?
El més important és poder prendre les nostres decisions, com a país. Que el govern que en sorgeixi pugui governar de veritat. És el primer objectiu. Es tracta d’assegurar el benestar de la societat i el progrés econòmic, sense oblidar-nos mai de la nostra cultura, i de la llengua. Però tot això, que ho defensen molts dels programes dels partits, nosaltres ho fem pensant en fer-ho des del nostre Parlament i la Generalitat, com a país independent. Sense dependre de ningú. Ara. Volem una societat amb futur, que inclogui a tothom, que pugui promocionar les iniciatives particulars i que tirin endavant, volem ser un dels països avançats d’Europa, que quan es parli arreu de Catalunya se la consideri un referent. Tot el programa gira a l’entorn d’aquests eixos.
I si la gent no va a votar?
Cap independentista s’ha de quedar a casa o no ha de votar el 14 de febrer. S’ha de votar en seguretat, això també, però s’ha de votar. Si hi havia alguna por, hem promocionat molt el vot per correu, en especial per als votants que siguin de risc, per l’edat, sobretot. Diumenge ens juguem coses molt importants, i creiem que Junts per Catalunya ha de poder encapçalar les negociacions des d’una posició de força per poder formar govern, i que Laura Borràs faci història i sigui la primera presidenta de la Generalitat.
