L’Ajuntament ha organitzat una jornada participativa perquè els ciutadans diguin la seva per a l’elaboració del Pla de Transició Energètica del PAESC que s’està redactant i que serà el full de ruta perquè la ciutat pugui assolir els nous objectius que marca la Unió Europea de cara a l’any 2030 i 2050.
Així, la jornada ha començat amb la benvinguda del regidor de Sostenibilitat, Miquel Vives, qui ha explicat l’objecte de la trobada. A continuació, l’acte ha comptat amb la xerrada “Canvis en el temps i la vegetació. Quin futur ens espera?” a càrrec d’Albert Borràs, meteoròleg local, Enric Barrufet, expert en meteorologia i Daniel Espejo, enginyer tècnic agrícola especialitzat en hortofructicultura i jardineria.
Albert Borràs, en la seva exposició, ha explicat com han evolucionat les temperatures a l’Anoia en els darrers anys, i com cada cop són més altes. Borràs ha dit que “la natura no s’ha d’adaptar a nosaltres sinó nosaltres hem d’adaptar-nos a la natura, hem de fer canvis d’hàbits, és responsabilitat de tots combatre el canvi climàtic”. Per la seva banda, Enric Barrufet, ha explicat que és la diplodia pinea, un fong que sempre ha estat present però que aprofita la debilitat dels pins per la sequera acumulada i les pedregades per colonitzar-los i que al nostre territori ja es poden observar clapes de pins afectats per aquesta malaltia. Finalment, Daniel Espejo, ha explicat el futur de la vegetació en el context de canvi climàtic que ens trobem. Espejo ha explicat que alguns dels efectes de la meteorologia actual són la potenciació de plagues i malalties i l’augment de inflamabilitat i risc d’incendi. El pronòstic és un canvi en la composició dels boscos, on només sobreviuran els arbustos i les herbes. A partir de 2070 (d’aquí només 50 anys) hi haurà un canvi espectacular i a l’Anoia desapareixeran els climes temperats per evolucionar a climes estepàrics càlids, d’aquesta manera els boscos deixaran lloc a garrigues, brolles i matollars.
El Pla de Transició Energètica d’Igualada serà el full de ruta perquè la ciutat pugui arribar als objectius que marca la UE per l’any 2030. Aquests objectius estan fixats actualment en una reducció del 55% de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) l’any 2030 (respecte l’any 2005). Aquestes fites són part del camí cap a la neutralitat climàtica l’any 2050. Per tal d’assolir aquests objectius, que són prou ambiciosos, és imprescindible treballar plegades tant les institucions, com els sectors productius i la ciutadania, atès que el 97% de les emissions de GEH d’un municipi es vinculen directament als sectors residencial i terciari (deixant de banda la indústria, que es treballa a part).
