El meu retorn a Oviedo, després d’unes tres dècades, em descobreix en un llarg i plàcid passeig una capital asturiana realment acomodada als nostres dies, sense deixar de preservar intel·ligentment el seu magnífic, copiós i atresorat centre històric; en suma, un compendi urbà summament suggeridor que ha apuntat a ser un perfecte pretext per a redescobrir-la.
En la meva condició d’ànima viatgera, que no pas de turista, aquest contacte viu amb la ciutat comença inequívocament a la mateixa Plaça de La Catedral, altrament Plaça d’Alfons II, el Cast. En aquest precís enclavament, i també des de tots els angles, se t’imposa l’esvelta agulla d’aquest singular temple asturià que des de fa més d’un mil·lenni presideix tot el centre històric de la vetusta Ovietum. A més, si tens la sort de coincidir amb algunes hores punta del dia, escoltar el silenci de la plaça deixa de ser el millor acompanyament per a atendre com marquen les hores les campanes d’aquesta venerable seu, en un ressò potent, però melòdic, sobre tot el barri antic. Per descomptat, aquí, la visita a la catedral s’insinua com a un reclam imperdonable per a escriure’n tota una pàgina.
De fet, fora d’aquest recinte sacre, tota la Plaça d’Alfons II, el Cast, constitueix un espectacular aparador d’edificacions notòries i palaus de diferents segles, entre les quals: el Palau de Camposagrado (S. XVII), la Casa dels Llanes (S.XVIII) i el Palau de la Rua o de Santa Creu (S.X). Així mateix, just als peus del carrer Cimadevilla, resulta una magnífica proposta -si cap- descobrir l’inestimable Museu de Belles Arts, i per descomptat aturar-se una bona estona davant de l’escultura de la Regenta. La Regenta, aquí en aquest vistós punt de la plaça, et situa davant del personatge de la cèlebre novel·la de Leopoldo Alas “Clarín”, en concret a propòsit de les suposades tribulacions d’Ana Ozores, la principal protagonista d’aquella notable obra. L’estàtua en qüestió va ser realitzada a l’any 1997 per l’escultor Mauro Álvarez.
Més enllà d’aquesta parada testimonial i de fotografia obligada, pots començar un recorregut pel barri antic des de la Plaça Porlier, on la mateixa i longeva Universitat d’Oviedo t’obre les portes. Seguidament, la confluència amb el Carrer de Riego t’acompanya fins a la Plaça de la Constitució, un gran espai on no trigaràs a endevinar la peculiar arquitectura de El Fontán, el gran mercat d’aquesta capital que acull -en les seves nombroses parades de venda- tots els productes que van des dels procedents de les valls asturianes fins als de la costa del Cantàbric. De retruc, precisament, en aquest complex rectangular i porticat, a més de celebrar-s’hi des de fa anys i anys el tradicional mercat de queviures també s’hi celebra un inigualable i abundós empori dominical d’antiguitats, rampoines i trastos vells.
I a una escassa distància, qualsevol hora és un bon moment per a contemplar el formós aparador urbà que et regala la ciutat moderna, en un recorregut que iniciat des de la Plaça de La Escandalera, bo i admirant el majestuós perímetre de façanes del Teatre Campoamor. En aquest entorn, tot és una invitació a introduir-te per l’ambient del popular carrer Uría, on inaugures la zona cèntrica i comercial que et condueix cap a l’Ajuntament, un fantàstic edifici del segle XVII, i vas avançant pels carrers més animats i comercials de la ciutat; racons dels quals se’t van personant una sèrie d’escultures contemporànies concebudes a la teva escala; escultures esdevingudes veritables figuracions del costumisme ciutadà -com “La lletera”- i d’alguns destacats personatges, d´entre els quals, “El viatger” i fins i tot, el gran Woody Allen.
