El passat diumenge, 18 de maig, en el marc incomparable de la Sala del Mirador del Museu Molí Paperer de Capellades, i davant d’una nombrosa concurrència de públic, va inaugurar-se una nova i no menys excepcional exposició, “Roses”, “Gènesis” i “Àfrica”, del fotògraf igualadí Josep Bou; un acte que va comptar amb la presencia d’algunes representacions locals, àdhuc la directora del museu, Victòria Raval.
Per a aquesta ocasió, i amb llargs anys de carrera com a fotògraf de premsa, moda, publicitat i altres creacions fotogràfiques, Bou s’ha proposat de recuperar, a partir dels ciments de la fotografia, –química, paper i contrast matèria-imatge, una insòlita seqüenciació d’imatges que son una autèntica artesania de la fotografia. Això és, i en paraules de l’autor: “El motiu, la raó i l’origen d’aquesta presentació fotogràfica no rau només en el suport utilitzat, el paper del qual m’he servit; sinó en la meva disposició a orientar aquesta obra com a donació per al fons d’art d’aquesta entitat museística”.
A nivell tècnic, la mostra ens remet a un projecte artístic iniciat a finals del XX, quan el fotògraf va obrir les portes del seu laboratori a centenars de fulls de paper, tot un cos orgànic, el paper de Capellades (de mides i gruixos diferents, fets a mà amb fibres naturals de cotó i lli), i fabricats expressament per a la exposició fotogràfica amb el propòsit d’experimentar amb la part més química de la fotografia -l’emulsió- per a construir projectes fotogràfics, ideats en el temps; òbviament, la pròpia química possibilitaria uns encertats resultats, si bé és el paper el que ve a ser el factor determinant per a l’obtenció de resolutives fotografies.
Quant a l’àmbit temàtic, les fotografies exposades a partir de les tres col·leccions de diferents formats, prèviament emmagatzemades al seu arxiu, “Roses”, “Gènesis” i “Àfrica”, a més de ser un ampli cos orgànic de la ficció fotogràfica de Bou, concorren a rememorar unes obres que han viatjat per arreu; i que, de fet, amb aquesta exhibició venen a ser el final d’una obra d’autor que no té millor destí que el lloc del seu punt de partida, el Museu Molí Paperer. Tanmateix, com és lògic, els fulls de paper no hi tornen tal com en van sortir: ara cada full ha experimentat un canvi significatiu, i sempre partint de zero ha esdevingut un original fotogràfic únic i irrepetible.
Pas a pas, el visionat de cada col·lecció, ens posiciona, de primer amb “Roses”, davant d’unes curioses imatges -en blanc i negre- en les quals s’observa l’itinerari fotogràfic de les ombres que un ram de roses projecta en una paret de rajola blanca, il·luminada per la llum solar; veient-les distorsionades, úniques i del tot imaginatives. De fet, una magnífica narrativa personal de la temporalitat.
Per la seva banda, “Genesis” ens transporta simbòlicament al procés de gestació d’una imatge, a través d’un cos nu i sense rostre, per a representar la universalitat de l’ésser; observat en la seva evolució acotada dins d’un espai clos, de forma oval, lluny de perspectives i plànols. Ben bé aquesta és una oportuna percepció de la riquesa i ambigüitat del principi de la creació, conjugant de forma poètica la sensualitat femenina.
Finalment, “Àfrica” ens situa davant d’una doble lectura de l’univers d’aquest continent, assistint a una interpretació plàstica i per què no fragmentada sobre un codi de narrativa molt particular, o si es vol des del subconscient; un llenguatge propi on l’autor s’erigeix com a espectador de la quotidianitat d’aquells paisatges naturals i humans. Aquí, las pròpies fibres naturals del paper i la mateixa emulsió del color, permeten d’accentuar i potenciar al màxim la segmentació més viva i rica d’aquest continent.
