Abel Martos Rozas. Portaveu de Fem Pobla de Claramunt.-
L’enquesta del diari ARA del 2 de maig sobre immigració deixa una fotografia incòmoda, però reveladora: un 66% dels catalans i catalanes vol condicions més restrictives per entrar i establir-se al país, però un 67% defensa que les persones migrants regularitzades tinguin els mateixos drets que la resta.
La població no demana menys drets, demana més ordre, més garanties i una administració que funcioni. I seria injust dir que tota preocupació sobre immigració és racisme. Hi ha veïnat que pateix per l’habitatge, els sous, els serveis públics o la convivència. La diferència és si convertim aquesta preocupació en solucions o en culpables.
A Catalunya, moltes famílies sabem què vol dir arribar d’un altre lloc, buscar feina i sentir que has de demostrar constantment que mereixes ser aquí. Ho hauríem de recordar abans de mirar per sobre l’espatlla qui avui ha hagut de marxar de casa per buscar una vida millor.
Regularitzar no és cap regal. Vol dir que persones que avui treballen sense contracte puguin cotitzar, aportar a la caixa comuna i tenir obligacions. També vol dir que puguin denunciar qui s’aprofita de la seva irregularitat per imposar sous baixos, por i condicions infrahumanes.
Però aquest debat obre una pregunta més incòmoda: qui es beneficia realment de la precarietat? El salari brut mitjà a Catalunya era de 29.978 euros el 2023, segons l’Idescat. Però mireu el vostre compte corrent i el de les persones que teniu al costat: aquesta és la vostra realitat? Mentrestant, les 25 cotitzades catalanes van guanyar 11.562 milions d’euros el 2024, un 41,4% més. Aquesta millora s’ha traduït en millors salaris? I l’habitatge continua ofegant el veïnat, amb els preus pujant un 10,9% interanual a finals de 2025.
Potser el problema no és qui arriba amb una maleta. Potser el problema és qui fa negoci amb sous baixos, lloguers impossibles i serveis públics tensionats; qui prefereix convertir la por en negoci abans que garantir drets, habitatge, sanitat i educació de qualitat per a tothom.
Immigració: Ni por, ni ingenuïtat: drets, deures i memòria
Més noticies







