MONTSERRAT OLIVA.- Ens agrada tenir una ciutat cuidada, neta i amable. També una ciutat que educa. Per això necessitem que hi hagi edificis modernistes, contemporanis, innovadors, jardins ben cuidats, harmonia de colors i elements artístics a l’abast de tothom.
Jo sempre he reivindicat que hi hauria d’haver més escultures a la via pública, entre altres coses per anar educant la mirada dels més petits i donar motius a favor del criteri artístic dels ciutadans. A Igualada n’hi ha poques però, a més, fa força temps que n’han desaparegut dues que són d’escultors igualadins ben reconeguts.
La primera que es va treure va ser la de l’Atleta del Parc del Xipreret, un atleta arribant a la meta, amb les mans de la victòria alçades i que ens donava la benvinguda al parc. Era de Teresa Riba Tomàs.
La darrera que ha desaparegut ha estat una de Josep M. Codina Corona que estava al Carrer Cardenal Vives, a la placeta de l’antiga església de l’antic Hospital, ara nou Campus de la Salut. Estava dedicada a Mn. Amadeu Amenós i en el seu moment la van costejar els oients de Ràdio Igualada.
L’any 2000 l’Escola Emili Vallès va guanyar el premi d’Innovació Pedagògica Ciutat d’Igualada precisament per un treball fet amb els seus alumnes sobre les escultures de la ciutat on hi figuraven, entre d’altres, aquestes dues ara desaparegudes. Ara ja no es podria tornar a fer igual.
Què se n’ha fet d’elles? Per què no tornen al seu lloc? Voldria que algú donés raó als igualadins d’on són i, sobretot, que ben aviat es puguin restablir al lloc on eren per a gaudi de tots i totes. Reclamo que Igualada no amputi part del deu patrimoni artístic i que aquelles escultures que van ser fetes per poder estar a la vista de tothom, tornin al carrer.







