JOAN GUASCH I GRATACÓS
Aviat faré 54 anys, i soc fill d’un igualadí i una banyolina. Tinc més família a Banyoles que aquí a Igualada, però tot i passar molts estius allà em sento molt igualadí perquè he nascut i crescut aquí i estimo la meva ciutat. De petit imitava als avis i tiets, i es veu que ho feia molt bé, ara de gran els meus amics em demanen que feliciti als seus fills o altres amics en aniversaris fent paròdia d’algun famós, i em diverteix. He fet alguna cosa a la ràdio i fins i tot el Toni Soler de Minoria Absoluta es va fixar en mi, però no ens vàrem dir res més. Després de quaranta anys jugant a bàsquet, m’he passat al ciclisme, el metge em diu que és millor pels meus genolls. Soc de caràcter obert i de conversa fàcil, de vegades potser massa, però l’edat t’ensenya a moderar el discurs, sobretot quan no convé.
I capturo imatges, em considero un caçador de moments, de realitats, i de vegades també de somnis. Faig unes trenta mil imatges a l’any, i això fa que també col·labori des de en fa vint amb aquest diari de La Veu quant a imatges gràfiques.
La notícia que m’agradaria llegir a La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat és…
Igualada assoleix nivells de ciutats europees quant a mobilitat urbana sostenible, transports públics de qualitat, carrils bici, vies verdes, etc.. ningú ja no agafa l’automòbil per trajectes curts i a dins de les ciutats. S’utilitza massivament el transport públic, la bicicleta elèctrica.. o senzillament es va a peu, perquè no? La contaminació la reduiríem a nivells mínims.
