Aquest passat mes de desembre han sortit a la premsa diverses notícies relatives a herències que han cridat l’atenció. Els multimilionaris per herència superen als emprenedors, segons UBS. El testament de l’empresari Fernando Fernàndez Tapias deshereta als seus cinc fills grans, que es veuran als tribunals amb la vídua i els dos petits. I finalment, l’hereu d’Hermes (solter i sense fills) llega la seva fortuna al seu jardiner, invalidant el pacte successori amb una fundació suïssa.
Sense voler crear càtedra, i sotmès a millor criteri, aquestes notícies donen peu a una sèrie de reflexions sobre la disposició dels béns pel dia que faltem. La primera notícia obre la porta a reflexionar sobre el fet que cada cop hi ha més empreses familiars que superen el relleu generacional i que els continuadors han de procurar mantenir i engrandir el rebut, per traspassar-lo als seus continuadors; recordant que tot va començar per un emprenedor, i que han de mantenir aquest esperit per canviar el negoci si és necessari.
La meva experiència amb famílies empresàries em diu que n’hi ha més d’una que algun membre no té fet testament, o que tenint-lo no l’adequa al canvi de circumstàncies personals o empresarials. Cal preveure a qui aniran les accions de l’empresa familiar, i qui tindrà la representació dels menors a aquesta, entre altres coses. Fa poc un fill únic, ja pare, em deia per què, si no tinc encara accions; i que passa si –Déu no ho vulgui- el teu pare i tu teniu un accident de cotxe i ell et premor?. I en cas de no tenir fills cal recordar que a Catalunya la convivència demostrable durant dos anys dona els mateixos drets successoris que el matrimoni, i a falta de testament les accions aniran, a falta de fills, a la parella. Un altre tema, en què no entraré ara, és el de les previsions estatutàries sobre qui pot ser accionista; recordant que el contingut del protocol familiar només obliga als signants.
La llei estableix que una part de l’herència, coneguda com a legítima, té uns destinataris prefixats. I la mateixa llei preveu uns motius taxats pels quals és por “desheretar”. Com que molt probablement s’acabarà als tribunals i el testador ja no serà de cos present, convé preconstituir les proves a fi i efecte que els hereus puguin guanyar el plet. Més enllà de la legítima, el testador pot destinar els béns a qui cregui oportú, si bé el menor grau de parentiu augmentarà el cost fiscal.
La disposició dels béns pel dia que faltem és un acte unilateral essencialment modificable. A Catalunya existeix el Pacte Successori, que és en principi requereix la conformitat de tots els atorgants per ser modificat.
Marc Twain va dir que “no coneixes realment a una persona fins que comparteixes una herència amb ella”, i és que com diuen “família és el que queda després de l’herència”. Convé, per tant, si volem que es mantingui la pau familiar, ser previsors i planificar com ho deixarem tot, recordant que “no es pot regnar després de mort”.
