L’independentisme ha superat per primera vegada el 50% dels vots i fent augmentar fins a 74 diputats la majoria absoluta al Parlament de Catalunya. I més n’hauria obtingut, si no hi haguessin intervingut els deliris personalistes dels vestigis de la pitjor Convergència, ara per fi, a la paperera de la història.
Per entrar al Parlament de Catalunya es requereix obtenir un 3% de vots –un tres per cent precisament- i els convergents s’han quedat al 2,7 i no han guanyat ni a Igualada. Els seus vots, en llençar-los directament a la brossa, han impedit una victòria més àmplia de l’independentisme.
Als polítics el mínim que se’ls exigeix és sentit comú i fidelitat a les promeses electorals i ara, amb la majoria parlamentària consolidada per enèsima vegada, cal exigir als tres partits independentistes –ERC, Junts i CUP- que compleixin amb les seves promeses electorals i formin un govern ampli, efectiu i que posi la prova envers la independència que ja hem demostrat és majoritària a Catalunya. Els ciutadans votant, hem complert. Ara cal que compleixin els partits dipositaris dels nostres vots.
Però si als partits independentistes els exigim un acord estable i urgent, als unionistes, bàsicament els hem d’exigir que es deturi la repressió que ens fa el gobierno. Catalunya, a més de la majoria absoluta als independentistes, també ha donat la victòria en vots al PSC i ha mantingut els 8 diputats de En Comú. Per tant també tenim dret a exigir-los mesures de justícia real. En canvi, l’endemà mateix de la victòria més gran de l’independentisme, la fiscalia demanava la suspensió del tercer grau penitenciari i empresonava al raper Pablo Hasél.
El 14 de febrer els catalans hem humiliat a dos dels partits importants d’Espanya, col·locant a Ciudadanos i al PP al cantell de la supervivència a Catalunya. Entre tots dos només tenen 9 diputats. En un parell de taxis hi caben els dos grups parlamentaris.
Quan governava el corrupte PP hi havia una fiscalia que afinava els temes del ministre de l’Interior. Avui amb gobierno del PSC i Comuns, la mateixa fiscalia segueix afinant la repressió, sense que ni socialistes ni comuns, aixequin la veu o frenin les ànsies de venjança de l’extrema dreta que ens vol submisos i callats. Que sàpiguen tots els partits, els nostres i els aliens, que no deixarem de lluitar per allò que és just. Volem la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats, la llibertat per a Pablo Hasél i per a Josep Valtònic i que s’acabi la repressió que pateixen gairebé tres mil catalans per coses que són perfectament legals a tots els països d’Europa…. excepte a l’Espanya dels Borbons.
Els ciutadans hem parlat a les urnes i, malauradament també hem continuar de parlar als carrers jugant-nos la integritat física…. i ho seguirem fent. Que ho tinguin clar.
