En Jordi Mas és el president del Casino de Calaf, una de les entitats culturals del municipi de l’Alta Anoia amb més activitat. Per aquesta temporada 2023-24 han preparat una programació àmplia i variada, amb activitats per a tot tipus de públic: música, teatre, dansa, teatre infantil…
Què és el Casino de Calaf?
El Casino és una associació sense ànim de lucre que van crear uns socis l’any 1896. Aquesta és la data formal de l’associació perquè s’han trobat documents de constitució, però podria ser que s’hagués fundat uns anys abans.
És una associació que ha tingut, com totes, moments alts i baixos, com durant la Guerra Civil quan es van perdre molts documents. Actualment sembla que el moment sigui prou bo.
Heu hagut de reformar íntegrament l’edifici, oi?
La Junta que encapçalo vam entrar el 2016 i ens vam trobar, en primer lloc, amb un local que s’havia de rehabilitar profundament perquè no complia les condicions per tenir la llicència per obrir al públic. Cal tenir en compte que és un local construït el 1931 i des d’aleshores no s’hi havia fet res. Així, només començar ja vam haver de tancar el local per poder començar a fer reformes, les obres que s’havien de fer eren importants i feien falta molts diners. Però ens n’hem anat sortint entre tots, hem anat aconseguint subvencions. L’Ajuntament ens van incloure en la Llei de Barris del nucli antic, on estem i amb això vam poder començar a fer la primera fase de les obres. La reforma de tota la part de baix, amb la sala d’espectacles, que es va haver d’insonoritzar, es va acabar el 2019, i ara estem acabant la part de dalt, que es converteix en local social. Hem hagut de fer la instal·lació d’un ascensor i una porta d’emergència per complir amb tots els requisits legals.
Hem tingut la sort d’haver entrat també dins els fons Next Generation de la Unió Europea i també vam poder entrar en uns dels Fons Feder. Aquests Fons Feder s’havien d’aplicar en obres de millora de l’eficiència energètica de l’edifici i hem posat plaques fotovoltaiques, hem canviat el sistema de climatització, apostant per l’aerotèrmia i per tant, quan acabi tot podem dir que tindrem un edifici energèticament sostenible.
Durant l’època en què vam estar tancats vam traslladar les activitats a la sala de festes Bogart i a la sala d’actes de l’Ajuntament, fins que vam poder obrir la part de baix.
Quan vam entrar com a Junta, només es feia el ball de diumenge, hi havia molt poca activitat i vam començar a fer una programació més estable perquè així la gent sap que habitualment una cosa o altra es fa al Casino.
El que és de remarcar és que Calaf, amb uns 3000 habitants tingui dues sales de teatre, com són el Casino i el Casal, quan la majoria dels pobles d’aquestes característiques no en tenen ni una. Tot i que són dues sales de característiques diferents perquè el Casal és un teatre amb platea consolidada, amb pendent i escenari i el Casino tenim una platea diàfana que ens permet treure i posar cadires fàcilment i dona més jocs a fer activitats diverses: ball, concerts, teatre de prop. La primavera del 2024 tenim previst poder inaugurar la resta de les reformes.
Heu programat una programació molt potent per aquesta temporada 2023-24.
Sí, de fet l’any del 125 aniversari, el 2021, ja vam apostar per una programació molt bona i com que va tenir bona acollida, hem continuat per aquest camí. La temporada passada no va ser tan bona, però encarem aquesta amb moltes ganes.
La programació completa la repartim en el que anomenem “espais”: MEB (Músiques per escampar la boira), TdeT (Temps de Teatre), XTAC (Espectacles de la Xarxa d’ateneus de Catalunya), EC (Espai de Clàssica, FiT (Festes i Tradició), XI (Xarxa infantil), FAS (Festivals Alta Segarra), MC (Microteatre), IEs (Intercanvis Escenamateur), ECIN (Espai Cinema) i BdeD (Balls de diumenge), així cadascú pot triar què li ve més de gust anar a veure.
El que costa més de programar és la dansa, perquè hi ha pocs espectacles i són molt cars. Ara hi ha una proposta de la federació d’Ateneus per ajudar a totes les companyies de dansa, tant populars com clàssiques perquè ho han passat molt malament. A final de temporada tenim previst fer un cap de setmana de dansa.
Quins espectacles dels programats podríem destacar especialment?
Aquest primer trimestre comptem amb l’espectacle que ens porta demà dissabte el Bruno Oro, també ens fa molta gràcia presentar un espectacle que no és massa conegut però que ens va agradar molt, que és La llum tímida de la companyia La Cicatriz. Un altre espectacle a destacar és l’actuació de la Gemma Humet. També està tenint molt bona acollida el Concurs de Microtextos Teatrals que vam engegar durant la pandèmia, que hem anat continuant, i que ens ha permès conèixer molts dramaturgs joves de Calaf i de l’entorn. Aquests petits textos teatrals després els portem a l’escenari amb actors locals i tenen molt d’èxit. Vindrà Mishima, el Carles Sans, l’Orquestra Maravella… una programació molt àmplia i variada.
El públic pot optar per comprar abonaments, oi?
Tenim una bona programació però no tenim prou públic i per sort podem aguantar-ho gràcies als patrocinadors que busquem i que ens aporten el seu granet de sorra i podem cobrir despeses. Aquest any volem provar aquest sistema d’abonaments per al públic, que permeten gaudir d’espectacles de bona qualitat a uns preus molt econòmics. Es pot adquirir un abonament general que engloba tota la programació o abonaments per seccions, al gust de cadascú.
Quines activitats paral·leles es duen a terme al Casino?
Quan vam entrar van tenir molt clar que havíem de fer formació teatral i vam crear el que aleshores es deia Escola de Teatre Musical, perquè englobava la dansa, el teatre i el cant. Va tenir molt bona acollida i ha anat creixent molt bé.
Les obres de teatre que es preparen a l’escola de teatre, tant de petits com de grans, funcionen molt bé perquè el públic calafí li agrada molt venir a veure-les. També tenim un grup de dansa, en què hi ha nens i nenes des de 3 anys i que ens agradaria que anés creixent per fer un grup de dansa potent.
Actualment tenim diverses produccions pròpies, alguna de les quals ens funciona molt bé. Per exemple, ara anirem a Madrid a portar “Monólogos de la vagina”, que ja ha rodat per diversos municipis, i que ens ha permès fer uns intercanvis amb companyies de l’estat espanyol que vindran també a Calaf a portar les seves produccions.
Formeu part de la Federació d’Ateneus de Catalunya. Quina importància té el moviment ateneista?
Penso que té importància i en podria tenir molta més. Cal tenir en compte que el que fem nosaltres, aquesta programació, no és el més habitual però nosaltres hem trobat les persones per fer-ho i tenim la sort de saber accedir a les subvencions, que n’hi ha moltes i moltes que es perden per no saber que existeixen.
Hi ha vora 200 ateneus federats i només programem, més o menys, uns 40. El problema és que no s’ha professionalitzat la gestió d’aquests ateneus.
Teniu bona sintonia amb l’Ajuntament?
Diem a l’ajuntament calafí: “sabeu que us costaria fer una programació cultural estable sense comptar amb el Casal i el Casino? Si no hi fóssim ho hauríeu de fer vosaltres i la tasca que nosaltres fem amb voluntariat, l’haurien de fer persones amb salari”. Potser seria important que els ajuntaments ajudessin més econòmicament a les associacions i entitats que treballen de manera altruista per al municipi
