Natural del desert del Kalahari, a l’Àfrica austral, aquesta planta herbàcia s’ha utilitzat tradicionalment en fitoteràpia per les seves propietats analgèsiques i antiinflamatòries. L’harpagòfit (Harpagophytum procumbens) es coneix popularment com a “urpa del diable”, per la curiosa forma dels seus fruits que són llenyosos, secs i amb espines en forma de ganxo. De fet, la pròpia paraula harpagòfit, procedent del grec, significa “planta amb garfis”.
En el seu hàbitat natural, l’harpagòfit és una de les plantes de referència dels boiximans de Namíbia, que la fan servir per mitigar les molèsties de l’artrosi, la febre i per alleujar el dolor de les dones durant el part. Al món occidental, es presenta com una alternativa natural als fàrmacs antiinflamatoris.
Usos principals de l’harpagòfit
El poder de l’harpagòfit resideix a les arrels secundàries, és a dir, les que creixen a partir de l’arrel principal: s’hi troben els harpagòsids, que són els que actuen sobre l’organisme, generant l’activitat antiinflamatòria.
- Analgèsic per alleujar dolors lleus, principalment de músculs i articulacions.
- Antiinflamatori per reduir l’artritis i altres malalties acompanyades d’inflamació, com ara la lumbàlgia.
- Calmant davant de desordres digestius com empatxos o flatulències.
Reaccions
Tot i que l’harpagòfit es considera una planta segura, com qualsevol altra substància amb activitat farmacològica requereix prendre precaucions abans del consum. No sobrepassar les dosis i el període de tractament indicats n’és una. L’harpagòfit pot provocar excepcionalment diarrea, nàusees, vòmits, malestar abdominal, mareig, mal de cap i reaccions cutànies en cas d’hipersensibilitat al principi actiu.
Es desaconsella la ingestió d’harpagòfit a embarassades o menors de sis anys. Les persones amb úlcera gastroduodenal o síndrome de còlon irritable també n’han de prescindir, ja que els seus principis amargs podrien incrementar la secreció d’àcid clorhídric. Per precaució, les persones amb patologies cardiovasculars tampoc no n’han de prendre sense consultar abans l’especialista.
Una altra mesura a tenir en compte a l’hora de fer servir aquesta planta és evitar combinar-la amb medicaments el principi actiu dels quals pot veure’s alterat en interactuar amb els harpagòsids.
Alguns d’aquests fàrmacs són els protectors gàstrics, els anticoagulants o els ansiolítics. En aquests casos, l’harpagòfit podria disminuir o neutralitzar-ne els efectes.
On trobar-lo
L’harpagòfit és present en nombrosos productes de venda a farmàcies, en els quals les arrels secundàries han estat tractades per fer infusions o presentades en càpsules, pólvores solubles o preparats líquids (gotes). També hi ha cremes i olis per a ús tòpic. Pel que fa a la seva posologia, les dosis recomanables poden variar en funció de cada preparat i pacient, per la qual cosa sempre és aconsellable demanar assessorament al professional farmacèutic de la teva farmàcia.
Les cremes i els olis s’apliquen mitjançant massatge sobre les zones sobrecarregades físicament per alleujar l’estrès muscular.
