Vaig néixer i visc a Igualada. Des de fa més de 50 anys que em dedico a la glaciologia, que és la ciència que estudia el gel. Faig recerca científica, amb treball de camp a les glaceres del món. Formo part del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) i que he estat guardonat amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Què és la glaciologia?
És la ciència que estudia el gel del món. De fet, al planeta Terra hi ha dos tipus de gel: el gel ordinari que és l’aigua líquida sotmesa a temperatures per sota zero (com els glaçons de la nostra nevera), que també s’estudia perquè l’exponent més representatiu d’aquest tipus de gel al planeta és la banquisa, l’aigua de mar congelada. I l’altre tipus és el gel glacial, el gel de les glaceres, aquell que s’origina a partir de les precipitacions de neu, i que són el millor indicador del canvi climàtic, perquè no tenen cap capacitat d’adaptació: si les temperatures pugen el gel es desfà.
Com va començar la teva passió per la glaciologia?
De molt petit. L’any 1962, quan tenia quatre anys, hi va haver a Igualada una gran nevada i recordo que en obrir la porta de casa hi havia un mur de neu que no em va deixar sortir i em va sorprendre molt. I després, quan va començar a glaçar i a fer fred, es van anar formant els caramells de gel, que eren una cosa fantàstica. I així va començar la meva passió pel gel. De més gran, quan anàvem amb els pares de vacances a la muntanya, jo sempre veia unes congestes que hi havia allà dalt, en un indret que malgrat la calor de l’estiu, no es fonien, i deia, “quan sigui gran pujaré allà dalt a veure què hi passa”. Arran de tot això, ja de jovenet, vaig començar a buscar informació sobre les glaceres de tot el món i vaig anar aprenent i adquirint coneixements. Vaig constatar que als Pirineus no hi havia cap documentació seriosa sobre les seves glaceres i vaig decidir que, quan pogués, faria l’inventari i catalogació de les glaceres dels Pirineus. I així va ser: entre el 1982 i el 1985, vaig inventariar-les i documentar-les totes i, fins avui dia, n’he fet el seguiment.
Actualment, també fas tasca didàctica i de divulgació dels efectes del canvi climàtic al planeta. Falta molta informació sobre aquests aspectes?
Fa 25 anys vaig decidir deixar la meva feina habitual i dedicar-me íntegrament a l’estudi de la glaciologia. Així, vaig començar a dedicar-me a fer divulgació dels meus coneixements, a part de tot el treball de camp, que també vaig fent.
Quan començava a fer divulgació pràcticament no hi havia informació sobre el canvi climàtic ni tampoc que fos un problema real, i una manera molt visual i pràctica d’ensenyar com evoluciona el planeta és amb la fotografia comparativa. A partir d’aquí, la gent el que volia era conèixer quines són les causes de per què s’ha produït, i sense deixar d’ensenyar què passava, explicàvem les causes. I ara la gent, que ja coneix molt sobre el tema i està molt conscienciada, sense deixar d’ensenyar què passa i de saber-ne les causes, el que vol saber és quines solucions hi ha.
Les glaceres són un mirall on es reflecteix l’escalfament global?
Sí, les glaceres són considerades el millor indicador del canvi climàtic, perquè no tenen cap capacitat d’adaptació, de reacció als canvis. Per tant, estudiant el gel, les situacions que ha ocupat, podem deduir perfectament els augments de temperatura que hi ha hagut i quan s’han produït.
El procés s’està accelerant?
Sí, estem en un procés en què l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que produïm generen, principalment un augment de les temperatures. Sabem que ara aquest augment és al voltant d’un grau i mig, però el gel no ens diu això: la contundència del desgel ens diu que l’augment de les temperatures on hi ha gel al planeta és de quatre graus. Aquests dies que hi ha la COP30 ens diuen que aquests dos graus i mig que falten per als quatre que ens indica el gel hi arribarem a finals de segle, però al meu parer -i jo no soc gens catastrofista- penso que d’aquí a 25 anys hi haurem arribat.
Quina és la situació actual de les glaceres dels Pirineus?
Jo vaig inventariar 93 aparells glacials els anys 80, d’aquests se n’han extingit 51 i en queden 42, molt més minsos del que eren. D’aquests, la majoria ja no tenen activitat, s’han convertit en congestes de gel i s’han d’extingir visualment al voltant de l’any 2050.
I els gels àrtics i antàrtics?
El problema principal el tenim a la banquisa, a l’Àrtic, a l’aigua de mar congelada. El gel àrtic i antàrtic fa dues funcions: expandir el seu fred i l’efecte albedo (efecte mirall), que el gel reflecteix la radiació solar i el planeta no l’absorbeix. Ara, a l’estiu polar àrtic, en què la banquisa es trenca i es desfà, el gel es converteix en un oceà fosc que absorbeix la radiació solar i la distribueix a tot el planeta a través dels corrents marins. A l’Antàrtida, en ser un continent, això no passa.
I tot això, quines conseqüències tindrà per al planeta?
L’escalfament i un augment de nivell de l’aigua del mar, no només pel desgel sinó per l’augment de la temperatura de l’aigua. Què passarà: als Pirineus no passarà res que no sigui una afectació paisatgística perquè l’aigua que es recull no té cap incidència. A escala global pot afectar les infraestructures que hi ha construïdes a la vora del mar, perquè la humanitat, des de sempre, ha construït vora l’aigua.
I quines solucions d’emergència es poden aplicar?
La humanitat ha fet incrementar un 50% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en pocs anys i això és una agressió que estem fent al planeta. El que hem de fer és deixar d’agredir i això es fa substituint la crema de combustibles fòssils per l’ús de les energies renovables i ho hem de fer tots i cadascun de nosaltres, cada un dins les seves possibilitats i, si és així, la quantitat de diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera pararà de pujar. Un cop no pugi i s’hagi estabilitzat, el mateix planeta, mitjançant tots els boscos del món, farà que el diòxid de carboni vagi baixant i tornarem a la normalitat.
Aquesta tardor has presentat un nou llibre, “50 anys de gel i 1000 conferències més tard”. Què hi trobarà el lector?
Explico tota la meva tasca de recerca, com ha evolucionat el coneixement de la gent en tots aquests 50 anys de conferències i a més. A la primera part hi ha l’explicació sobre els dos tipus de gel, quina és la seva funció, causes i conseqüències del canvi climàtic i les solucions. La segona part és una actualització de les glaceres dels Pirineus fent un estudi comparatiu de l’inventari amb fotografies comparatives, fetes per mi.
