Entrevista a Georgina Gabarró, corredora de curses de muntanya
Georgina Gabarró ha estat la corredora revelació d’aquesta temporada de les curses de muntanya. L’esportista odenenca s’ha imposat en la Copa Catalana de Curses per Muntanya i la Copa Catalana de Curses Verticals. A La Veu conversem amb ella perquè ens expliqui les seves sensacions.
Aquest any ha estat el primer que t’has pres més seriosament les curses de muntanya. Has començat de la millor manera possible.
Exacte. La intenció ja era competir bé l’any 2020 però la pandèmia ho va aturar. Sempre he pensat que primer em volia treure la carrera i quan acabés la carrera m’hi volia dedicar una mica més. Estudiant i treballant era difícil combinar-m’ho. De fet no m’esperava que anés tan bé i abans de començar, al patrocinador que m’ajuda per poder pagar les curses li vaig dir “intentaré donar-vos visibilitat però podis no us en faré”. I al final sí que n’he pogut aconseguir.
L’organització de les curses ja et deuen trucar perquè hi vagis a córrer ara, no?
De moment només m’ha passat tres vegades i només vaig poder anar en una. Al final tenim el calendari tan apretat que no podem dir que sí a tot. Però sap greu haver de dir que no quan em conviden.
Només em vaig saltar la meva planificació per anar a un Campionat d’Espanya i em vaig emocionar tant que no me’n vaig adonar que la setmana següent tenia el Campionat de la Federació d’Atletisme i vaig anar-hi molt malament. Allà em vaig veure que no havia de trencar la planificació.
De cara a l’any que ve, et planteges competir en el campionat del món, tenint en compte que has guanyat a Catalunya on hi ha força nivell?
M’agradaria fer les coses més pausades crec. Primer passar per la Copa d’Espanya i després mirar el mundial. Però encara he de mirar com ho puc compaginar tot. Cada cap de setmana a fora implica moltes coses.
És complicat poder guanyar-s’hi la vida encara?
Que sigui una part del sou segurament pot ser, però soc de les que pensa que sempre és millor tenir una segona feina perquè amb l’esport si et lesiones o baixes al nivell estàs fora.
Tot i això la implicació ha de ser màxima?
Jo encara no hi he arribat, però estic segura que costa molt ser al primer nivell. De fet ja m’hi trobo ara. Les amigues, la família, tot gira al voltant de la competició. Ja tinc ganes d’acabar amb gent de fora d’aquest món, que alguns no els he vist en tot l’any.
L’esport de muntanya no s’atura i hi ha més activitats durant la temporada d’hivern. Desconnectes o competiràs en alguna disciplina ara?
Ara m’ho plantejo de tornar als orígens, agafar la motxilla i fer alpinisme, alguna ascensió maca. En un àmbit més competitiu, la selecció catalana m’ha convocat per participar en la competició de raquetes de neu i faré tant campionats catalans com estatals i europeus.
