L’Alta Segarra va viure aquest dimarts 8 de juliol un dels escenaris més temuts de l’estiu. Més de cent cinquanta efectius de Bombers, entre mitjans aeris i dotacions terrestres van treballar per controlar l’incendi originat a Sant Pere Sallavinera, que va calcinar cent trenta hectàrees i va obligar a confinar diverses masies disseminades entre St. Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Fonollosa, en la pitjor campanya d’incendis que viu el país des de 2012.
Vora les cinc de la tarda de dimarts, el Servei d’Emergències va rebre un primer avís -les trucades al 112 van acabar escalant fins a 146- que va fer mobilitzar a Bombers, ADFs i pagesia de la zona per evitar que el foc anés guanyant terreny agrícola. Malgrat que els Agents Rurals encara estan investigant les causes, les primeres hipòtesis l’atribuirien a les tasques de recol·lecció de cereal.
L’incendi de Sant Pere Sallavinera va ser estabilitzat el mateix dimarts a dos quarts de deu de la nit aproximadament, i controlat a dos quarts de deu de la nit de dimecres. Dues terceres parts de l’incendi són massa forestal, i una tercera part és agrícola, segons explica a La Veu de l’Anoia el cap de guàrdia de la Regió Centre, Jordi Vila.
Bombers, ADF i pagesia van treballar plegats per frenar l’incendi, malgrat que el coordinador comarcal de les ADF, Martí Senserrich, lamenta la coordinació que hi va haver amb alguns oficials de bombers “les coses s’han de fer amb seguretat, evidentment, però amb lògica; mai entendré quedar-se de braços plegats”. Senserrich explica que les ADF van ser els primers agents en assistir a l’incendi, amb un volum d’entre 120 i 130 voluntaris i una trentena de vehicles “tot i que vam mantenir vehicles a tota la comarca fent vigilància preventiva per si passava alguna cosa poder donar resposta”. El coordinador de les ADF explica com al cantó del Castell de Boixadors “hi havia un oficial de bombers que no deixava entrar a ningú”. En Martí aclareix que “els Bombers són els professionals del foc”, i en cap cas critica la seva tasca sinó la del superior que no els deixava accedir a un punt de l’incendi que, segons Senserrich “estava ofegat, hi havia fum però no foc”.
Martí Senserrich explica que més endavant va arribar un GRAE i “vam tirar pel dret anant a apagar l’incendi, però vam estar una hora discutint en un ambient molt tens”. Senserrich lamenta que “l’únic que aconsegueixen amb aquestes coses és que la gent tiri pel dret, i llavors sí que ens hi farem mal”.
Bombers d’arreu del territori en un escenari de simultaneïtat
Dimecres d’aquesta setmana a l’Alta Anoia continuaven treballant-hi dotacions d’arreu del territori. El bomber Víctor Fernández, del parc de Cardona, explica que quan van arribar a Sant Pere Sallavinera, “l’incendi estava bastant descontrolat, però a partir de les nou – deu de la nit el vam poder estabilitzar”.
A dalt al Castell de Boixadors, un grup de Bombers Voluntaris format pel Francesc, en Manel i en Jaume, provinents de Gironella, expliquen a aquest diari que “ve un estiu complicat en comparació amb els darrers anys”, mentre tiraven línia d’aigua muntanya avall per assegurar-se que el perímetre no torna a encendre’s.
Montse Isern: “Quan ets de pagès, l’inconvenient més gran que pots viure és un incendi; sents impotència, por, tristesa, desolació i ràbia”.
Una de les complicacions amb què es van trobar a Sant Pere Sallavinera era la simultaneïtat, explica en Jordi Vila, tenint actiu el foc de les Terres de l’Ebre que era “molt important i molt gran”. Vila diu que es van enviar immediatament força recursos a l’Anoia perquè “no ens interessava de cap manera tenir dos focs molt grans”. Explica que un foc es pot controlar, però “si en surten tres o quatre, potser no pots donar resposta”. En aquest sentit Víctor Fernàndez, del Parc de Bombers de Cardona, coincideix amb en Jordi Vila, i afegeix que “la manca més gran que tenim és la falta de personal”. Fernàndez alerta com amb la simultaneïtat que hi ha “et fa estar a un nivell bastant al límit, tenim manca de camions, alguns són més nous però d’altres són molt vells i fa que els trajectes llargs es facin difícils; amb la manca d’efectius que tenim, és una campanya molt difícil”.
Protecció Civil obliga a confinar diverses masies
A tres quarts de vuit del vespre de dimarts, Protecció Civil va emetre una ordre de confinament a les masies disseminades entre Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Fonollosa. La veïna d’Aguilar de Segarra, Montse Isern, explica que tenien el foc a un quilòmetre de casa. “Quan ets de pagès, l’inconvenient més gran que pots viure és un incendi; sents impotència, por, tristesa, desolació i ràbia”.
Isern denúncia com en els darrers trenta anys, s’ha burocratitzat el sector de la pagesia, obligant-los a “demanar vint-i-cinc permisos cada vegada que volen tallar un arbre o fer qualsevol actuació”; la qual cosa, segons la Montse, acaba portant a l’abandonament rural, i a facilitar els incendis forestals que “fan molta por i ja es veu que cada vegada són pitjors”.
L’alcalde de Sant Pere Sallavinera, Matías Bosch, és pessimista amb la situació forestal a Catalunya “entre l’incendi de 1998 i el d’aquest any només s’ha salvat un quilòmetre o quilòmetre i mig, que veient la situació, si no es crema aquest any es cremarà l’any que ve”. Bosch explica que va enviar un WhatsApp als veïns del municipi demanant-los que no sortissin de casa abans que arribés l’avís de Protecció Civil, i agraeix la tasca de Bombers, ADF i mitjans aeris “que van ser la clau perquè es pogués controlar l’incendi”.
La pitjor campanya d’incendis a Catalunya des de 2012
Aquest estiu de 2025, malgrat que la primavera va ser de les més plujoses dels darrers anys, ja s’ha declarat el pitjor estiu d’incendis a Catalunya des de 2012 tot i no haver passat encara la primera quinzena de juliol. El primer gran incendi que es va viure aquesta temporada va ser a la Segarra, amb l’incendi de Torrefeta, que a banda de calcinar 5.500 hectàrees, va provocar la mort de dos agricultors de la zona. Els Parc Natural dels Ports, on s’ajunten les comarques del Baix Ebre, el Montsià i Terra Alta, va viure el segon pitjor incendi en el que portem d’estiu, que va començar a Paüls -municipi del Baix Ebre-, i es va estendre afectant més de 3.300 hectàrees, obligant a confinar a 18.000 veïns de diverses poblacions properes a la zona afectada, i lamentant la vida d’un Bomber EPAF.
Davant d’un escenari força pessimista pel que fa als incendis a Catalunya l’estiu de 2025, el cap de guàrdia de la Regió Centre Jordi Vila, explicava com la pluja de la primavera ha fet jugar una moneda de doble cara en els incendis d’aquest estiu ja que “va fer créixer molt la vegetació, i de cop i volta al juny van incrementat molt les temperatures provocant tenir molt combustible”.
