Ramon Muntané és el director del FineArt que avui divendres inaugura la seva novena edició, en un temps de molta incertesa per la pandèmia de la covid-19 que estem vivint i que també marca aquest esdeveniment fotogràfic que durant quatre setmanes, del 26 de febrer al 21 de març omplirà les sales igualadines de treballs fotogràfics de gran qualitat. El Ramon ens fa cinc cèntims de com es presenta el FineArt d’enguany.
Malgrat la incertesa, vàreu decidir tirar endavant el FineArt. Va ser molt complicat prendre la decisió?
Nosaltres les ganes de fer-lo les teníem però a la vegada hi havia molts dubtes de si a l’hora de la veritat no el podíem fer, però vam dir que si no tiràvem endavant, segur que no el faríem i vam posar fil a l’agulla. L’hem tirat endavant amb les limitacions que ens dona la covid, que es reflecteixen en el fet que hi ha menys sales d’exposicions, sobretot aquelles més petites i també hem reduït una mica el nombre d’exposicions, que normalment era sobre una cinquantena i aquest any seran 42.
Quins són els principals canvis o modificacions que heu hagut de fer?
Jo dic que la modificació més important és la que vindrà. De moment tot l’equip de muntatge estem treballant amb totes les precaucions que demana la pandèmia però el problema ens vindrà ja el dia de la inauguració perquè habitualment era un acte obert al públic, en què comptàvem amb la presència de fotògrafs i brindàvem amb una copeta de cava i aquesta tarda l’acte serà a porta tancada, només per a la premsa i posteriorment els parlaments es traslladaran a les xarxes perquè la gent hi tingui accés.
Caldrà que tinguin en compte alguna cosa els visitants de les exposicions?
Bé, totes les sales disposaran de gel hidroalcohòlic a l’entrada i hi haurà un control de presència: cada any anotem els visitants i el codi postal d’on venen, doncs aquest any s’anirà comptant la gent que entra a cada sala perquè no sobrepassin el límit d’aforament establert a cadascuna. També tenim en compte la capacitat de renovació d’aire de cada sala i la neteja i desinfecció habitual dels espais.
Quantes exposicions es podran veure en aquesta edició del FineArt? Es mantenen els mateixos espais d’exposició?
Seran un total de 42 exposicions i els espais són els mateixos que habitualment menys les sales més petites. Hi ha un canvi, que són les escoles participants que es posaven a la Cotonera i aquest any les ubiquem a l’Escorxador, que és un espai molt maco.
L’agenda del FineArt manté les visites guiades i els tallers. Es podran dur a terme?
Les visites guiades, amb les restriccions que hi ha avui en dia -o sigui les que es faran aquest cap de setmana- si tenim la sort que els expositors poden venir, ells faran una visita comentada davant una càmera i nosaltres facilitarem l’enllaç d’aquest video als visitants i així la gent podrà anar seguint amb el seu mòbil l’exposició i les explicacions que en fa el seu autor.
Si les restriccions, el dia 1 de març, canvien a millor, anirem adaptant-nos a allò que ens deixin fer.
Les visites guiades per a les escoles, com que aquestes es consideren grup bombolla, es poden fer amb normalitat.
Els tallers es podran dur a terme perquè els espais on es fan són suficientment grans per mantenir les distàncies i l’aforament serà limitat, amb inscripcions prèvies.
El mateix passarà amb les presentacions de llibres previstes que tindran en compte la capacitat de la sala on es faran. Per cer que aquestes presentacions estan estretament relacionades amb la covid, com per exemple la del llibre Pandemia. Miradas de una tragedia” que són fotografies de 20 autors sud-americans i 20 espanyols i que es presenta en exclusiva al FineArt. Alguns dels autors -prou coneguts com el Gervasio Sánchez o la Sandra Balcells- seran a Igualada per presentar-lo.
De moment les restriccions encara són comarcals. Influirà el fet que no puguin venir persones de fora de la comarca?
Naturalment. La gent de fora que podrà venir són els fotògrafs perquè nosaltres els podem fer un justificant, però el públic en general no. De totes maneres penso que la gent d’Igualada i de la comarca tindran una bona oportunitat de veure tranquil·lament totes les sales.
Creus que el viscut aquest any en què el món estem vivint aquesta situació pandèmica es veurà reflectit en els treballs que presenten els fotògrafs?
Sí, sense cap dubte. Ja comencem per nosaltres, que com a organització del FineArt cada any fem un concurs fotografia d’Instagram, el primer tema que va sortir va ser el confinament. Hi ha escoles que també presenten treballs relacionats amb el confinament i el temps que han hagut de ser a casa. També hi ha algun fotògrafs que ha aprofitat aquesta època per fer un treball d’introspecció, un treball d’autoretrats que reflecteixen sensacions que ha tingut durant aquest temps de confinament.
El FineArt és ja un referent en el món dels fotògrafs. Heu tingut moltes peticions per poder exposar?
Actualment estem molt reconeguts a tot arreu, algunes de les exposicions que anem portant ens donen nom i ens obren portes. Tots els grans fotògrafs que hem portat ens ajuden a contactes nous.
Tenim moltes peticions per exposar i lamentablement no podem dir que sí a tothom. Nosaltres els demanem que ens enviïn un dossier, que passa per un comitè seleccionador que en fa la tria i a alguns els hem de dir que no, perquè o bé la temàtica és repetida o bé perquè no ens hi cap, però sempre els guardem per l’any següent. També ens nodrim de contactes nosaltres a través dels quals aconseguim bones exposicions.
El que sí que intentem és que no hi hagi repeticions de fotògrafs, encara que aquest any en tenim un, el Diego Pedra que és el premi Ciutat d’Igualada de Fotografia, que ja ha vingut altres vegades.
A nivell general quines exposicions es podrien destacar de l’edició d’enguany?
N’hi ha una del Manuel Castro Prieto, un dels premis Nacionals de Fotografia, que és l’exposició més gran que mai hem tingut, que té més de 170 fotografies. És un reportatge de la seva vida a l’entorn del poble o van néixer els seus ancestres. També tenim un recull de fotografies del Narcís Darder, fotògraf ja traspassat, que són fotografies de Barcelona dels anys 60-70. També és interessant una exposició del Jesús Montañana, que és sobre violència masclista amb la particularitat que a les fotografies no hi surt cap persona, sinó que són espais on s’ha produït aquesta violència. També tenim una exposició d’una fotògrafa eivissenca que fa servir una tècnica japonesa -kintsugi- que són fotos estripades i cosides amb fil d’or.
Una altra exposició correspon al Premi Joves Fotògrafs de les comarques de Girona, de l’Oriol Roure que es diu La resposta i que és a l’entorn dels problemes que hi va haver a Barcelona a l’entorn de la sentència de l’1 d’Octubre.
Hi ha una exposició diferent i espectacular, ubicada a la Biblioteca, que és de la Montse Pallàs que porta per títol Retrats de Família, però en realitat són fotografies de cares de primats del Zoo de Barcelona. A l’Artèria podrem veure una exposició molt especial del Rubén Torras, que són quatre sèries fetes amb tècniques diferents sobre llocs on s’han fet rodatges de pel·lícules. I una altra que voldria comentar és una que també trobem al Museu, que és un treball sobre com representar una fotografia amb 360º i que és a càrrec de Guillem Torné.
Tots les exposicions que presentem són destacables i durant les setmanes que estaran exposades hi haurà temps suficient per poder visitar-les i gaudir-ne amb tranquil·litat.
L’any passat el FineArt va haver de tancar-se abans d’hora, en produir-se el confinament de la Conca d’Òdena i el tancament de totes les activitats.
Sí, va ser impressionant perquè vam haver de tancar tots els espais, deixant les exposicions dins fins a finals de maig quan vam poder anar desmuntant-les i retornat les obres als seus autors. Esperem i desitgem que no torni a passar mai més.
