Aquesta darrera setmana va finalitzar l’excavació arqueològica a les ruïnes del castell de Mirambell que es van iniciar el passat mes de juliol.
Els treballs de la intervenció arqueològica realitzada han consistit en l’extracció del nivell de runes i enderroc que, amb el temps, s’havien anat acumulant tant a l’interior com a l’exterior de la fortificació, fins a assolir els nivells arqueològics. A partir d’aquest moment, i de forma manual, ha continuat el treball de camp tot identificant diferents estructures vinculades a les darreres fases habitades i de treball en el recinte del Castell de Mirambell.
Cal destacar la localització de restes que podríem relacionar entres els segles XVIII i principis del s. XIX i se n’ha pogut anar seguint l’evolució del lloc a través d’altres materials. Des del què sembla que seria inicialment un estable a un cup per a la producció de vi, que amb l’arribada de la fil·loxera va quedar abandonat i se’n va propiciar l’aprofitament dels seus materials per a noves construccions.
L’excavació en l’àrea exterior de les estructures muraries medievals han servit per eliminar el nivell d’enderrocs que s’hi havia acumulat i que no permetien veure ni estudiar les diferents fases constructives i destructives del mur exterior dels castell.
Aquest treball arqueològic en el sector exterior ha permès copsar i interpretar clarament les dues principals fases constructives de la fortalesa medieval.
Un primer moment (s. XI) amb la construcció d’una torre cilíndrica en l’extrem nord del tossal i un segon moment (s. XIII-XIV) amb el desmuntatge de la torre del s.XI i el bastiment d’un recinte poligonal, pròpiament el castell, de cinc cares que ocupava tot el tossal de Mirambell i que delimitava la fortalesa.
Aquest espai, des del seu abandonament, ha estat objecte d’importants extraccions de pedra i altres materials per a les construccions que es realitzaven al nucli de Mirambell. Aquestes intenses activitats extractives tant en les estructures constructives com en els nivells geològics, han destruït les estructures i els nivells arqueològics medievals, restant-ne només d’aquest moment, els imponents murs nord i oest amb alçades conserves superiors als quatre metres i amplades de més d’un metre i mig.
Aquesta intervenció arqueològica és el primer pas a l’hora de recuperar aquest espai històric i emblemàtic de l’Alta Segarra. L’objectiu és posar en valor i protegir un dels elements patrimonials més significatius del nucli de Mirambell, el castell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb l’objectiu de crear un espai cultural i dinàmic que expliqui la història dels Castells de la Marca en el territori de l’Alta Segarra.
