Marc Tarrida és un jove actor igualadí, membre de la companyia Dúo Fàcil amb la qual ha portat diversos espectacles a la ciutat. Aquest cap de setmana estrena el monòleg “Beuré de la teva aigua” al Teatre de l’Aurora, una aposta diferent, valenta i compromesa.
Aquest cap de setmana estrenes a l’Aurora. Què podran veure els espectadors?
Doncs veuran un monòleg a tres veus, tres veus diferents, en tres espais diferents, separats per uns graus de diferència, que són el canvi climàtic i tractem les conseqüències que pot portar aquest canvi climàtic en un futur però en un àmbit més personal: veure com afectarà a les persones, com afectarà a la relació entre ells i sobretot el dolor humà que pot provocar o que ja està provocant en diversos països. La primera transcorre en un present i en un país fora d’Europa que és Palestina i allà tractem com s’estan vivint ja les conseqüències del canvi climàtic, com se n’aprofiten diversos grups terroristes per fer la guerra i com un noi de Gaza, que simplement vol cultivar la seva terra, a causa de la guerra no pot. A la segona part fem un canvi radical de registre i anem al Marc Tarrida com a persona que exposa les seves preocupacions com a jove de 25 anys davant aquest futur que no veu gaire clar i ho parla i compateix amb el públic, plantejant què hi podem fer? I al tercera ens n’anem cap a un futur distòpic situat en una frontera, com podria ser la del Tarajal i com Europa gestionarà aquestes fronteres, si avui en dia ja tenim conflicte, d’aquí cent anys quan la immigració a causa del canvi climàtic sigui imparable.
És un repte molt gran per a tu posar-te sol a l’escenari?
Sí, perquè no ho he fet mai, però també tenia ganes de veure com me’n sortia. M’he adonat que sol és impossible, no es pot fer res i malgrat que estic sol dalt l’escena tinc un equip meravellós que m’acompanya i sense ells hagués estat molt difícil fer-ho.
L’obra és una aposta arriscada tant a nivell de temàtica com de text, amb una persona sola dalt de l’escenari. Penso que és una obra de teatre en què els joves -i no tan joves- hi poden connectar. És una obra que no té ornaments, que no enganya ningú, és un missatge cap als joves -i jo me’n considero- perquè som els que haurem de viure en aquest planeta que estem maltractant tant.
Com va arribar aquesta obra a les teves mans? Per què vas decidir portar-la als escenaris?
Aquest és un projecte que va sorgir fa uns tres anys: va néixer un mes abans que comencés la pandèmia de covid-19, el març del 2020. Jo havia parlat amb el dramaturg i director Dobrin Plamenov, i li vaig demanar que m’escrivís una obra de teatre sobre el canvi climàtic que va resultar ben diferent del que jo li havia proposat en un inici. Però la proposta que va fer és molt potent, és un test molt maco no només d’interpretar sinó també de llegir. Ha estat molt interessant poder treballar amb ell perquè les nostres maneres són molt diferents, malgrat que ens coneixem de fa temps. M’he hagut de formar una mica en el seu codi interpretatiu, entendre què em demanava ell, que li donava jo i tot plegat ha culminat d’una manera bastant interessant, penso.
Per fer-la has comptat amb el suport del Teatre de l’Aurora i quatre sales més. Ha estat important?
Exacte, hem tingut l’ajut a la producció de quatre teatres: l’Aurora, la Sala Trono de Tarragona, la Mercantil de Balaguer i la Planeta de Girona. Això va sorgir arran d’una reunió amb el Joan Negrié de la Trono i l’Òscar Balcells de l’Aurora que em van dir, “escolta Marc. S’han de fer coses, nosaltres confiem en tu, farem la producció, faràs l’estrena i tindràs uns bolos, però tu tira-ho endavant”. Doncs mira, espero que aquesta xarxa que han creat aquests quatre teatres la pugui aprofitar més gent, perquè és molt complicat crear, i sobretot pels que som de fora de Barcelona i per al públic de fora de Barcelona. Estic molt agraït a totes elles.
És important doncs, el paper que duen a terme aquestes sales petites de teatre alternatiu en el panorama teatral català.
Sí, perquè el teatre català es fa a les ciutats, als pobles, fora de Barcelona, és el teatre amateur, d’aquells que comencen a fer teatre que seran el futur. Si no cuidem aquesta base el teatre no arribarà enlloc, perquè malgrat que Barcelona és un gran aglomerador, el país és més enllà.
Aquest cap de setmana estrenes l’obra a Igualada i després faràs gira?
Farem gira per les quatre sales que hem comentat i a l’abril estarem quatre dies a una sala de Barcelona, la quan ens han donat un petit premi.
En quins altres projectes estàs treballant actualment?
Amb la meva companyia de teatre Dúo Fàcil, estarem fent temporada a Barcelona el mes de juny i hem de fer bolos per Catalunya durant l’estiu. Al novembre seré a la Sala Beckett amb una obra de teatre petita, al maig hi tornaré i cada dilluns tinc la sort de poder estar treballant a la ràdio, a la Ser Catalunya.
