La Sònia és productora d’oli del Molí d’Oli de Can Gibert. És molinera de professió. Produeix i ven olis de proximitat per a ús gastronòmic. És també envasadora i presidenta del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, inaugurat l’any passat. La Sònia, a més a més, compagina la feina amb la gestió del Cafè de Jorba.
Creus que es valora la feina de les dones?
Hi ha poques dones en aquesta professió del sector agroalimentari. Jo faig producció. La meva besàvia ja era molinera. La Filomena Gibert Martí. A casa nostra hi ha una tradició femenina i no ens resulta estrany que al capdavant del nostre negoci hi hagi una dona. Segueix sent una feina molt dura, però abans ho era molt més que ara! Així doncs, té molt mèrit que ho fes una dona en aquella època. Després ho va seguir el meu pare, i ara jo. El molí és un món molt dur i amb horaris complicats per poder compaginar feina i vida familiar. La temporada és molt intensa. Perquè “les olives estrenyen i tot estreny”. Costa fer conviure el fet que sigui dur i que sigui un món d’homes. Has de pensar que a vegades parles amb pagesos que ni et miren a la cara i encara van a buscar al pare perquè no les acaben de tenir totes, amb la por de si els sabràs atendre, o els faràs prou cas, o sabràs de què va el negoci. Que una dona els digui com han de fer les coses, o com fer-les millor, encara no agrada gaire… I a vegades costa saber-ho portar i entendre-ho. Nosaltres els fem maquila. Ens porten les olives perquè els fem l’oli per al seu consum. La mitjana d’edat dels clients és alta, i continuen amb les seves idees. Els xoca que una dona els atengui…
Explica’ns la teva empresa del molí, com funciona?
Tenim tres línies de treball a l’empresa: La maquila, que és l’oli que els faig als pagesos. La petita producció d’olis aromàtics i l’oli extra verge, fet amb les olives de la família. També soc envasadora. Competir en aquest mercat és molt complicat i més ara que l’oli s’ha disparat tant de preu. Costa fer un producte d’alta qualitat cada temporada, perquè la collita influeix molt. Amb el canvi climàtic ens hem hagut d’adaptar i començant una mica abans. Anys enrere es plegava al gener i algun any fins al febrer. Ara les olives maduren més ràpid. La temporada de les olives va des de finals d’octubre fins al desembre i gener. Tres mesos molt intensos…
“Hem d’adaptar-nos, modernitzar-nos i estar atents als canvis”
Ets també presidenta del Parc Agrari de la conca. Hi ha representació femenina?
Al Parc Agrari hi ha molt home, però també dones. Filles de pagesos que continuen la feina. Gent jove que troba un nínxol de mercat per treballar. Som més però seguim en minoria. Històricament no és una feina de dones. Les noves generacions tenen més interès en aquest món i trobes petites empreses on hi ha dones al capdavant.
El món del reciclatge i l’economia circular…
Mirem que tot el nostre residu sigui circular. T’explico a grans trets: els residus els posem en contenidors i els recullen empreses, com poden ser les que es dediquen a extreure oli d’orujo, que paguen pel pinyol. Les fulles de netejar les olives les portem a ramaders (de cabres sobretot). Al tenir terres a casa si hi ha alguna part del residu que no es pot vendre i l’utilitzem en petites quantitats en els nostres camps per adobar. Tots els productes que faig servir per envasar i etiquetar són de proximitat, miro que siguin d’aquí. Hem d’adaptar-nos, modernitzar-nos i estar atents als canvis. L’empresa ha de ser sostenible. Controlar bé els residus que es fan i que la matèria primera hagi de viatjar pocs quilòmetres. I fabricar un producte de qualitat, que sigui sostenible.
