Fas de tècnic o empresari?
Has vist mai al president de Telefónica posar cable en un carrer?
Imagina’t una piràmide.
• A la base hi trobem els tècnics, que fan la feina necessària per l’existència del negoci. Produir.
• Al mig hi ha els directius, que s’encarreguen del bon funcionament del negoci. Gestionar.
• I a dalt de tot hi ha l’empresari, que treballa en el futur del negoci. Créixer.
Quan crees l’empresa, la teva posició és la d’home orquestra, però amb els anys (i el creixement) hauries d’anar pujant la piràmide i assegurar-te que segueix fent-se el treball tècnic que assegura el funcionament de l’empresa, recolzat en una direcció que gestiona i decideix, per acabar fent d’empresari i centrat exclusivament en l’estratègia de l’empresa.
Hi pensava fa uns dies, quan un empresari em va demanar consell: “no estic dedicant-me a l’estratègia com voldria, i trobo que això està limitant-me a mi i al negoci.” Era cert. L’empresa seguia ancorada en la mateixa xifra de facturació i, tot i que havia fet esforços per a alliberar temps de qualitat per a l’estratègia, seguia caient a la base de la piràmide de tant en tant. Si hi penses, aquesta és una situació bastant comú a les petites i mitjanes empreses, on és difícil fer la transició necessària i elevar-te al nivell d’empresari, mentre deixes la direcció del dia a dia i la feina tècnica. El que jo en dic “perdre contacte i guanyar control.”
Els empresaris tornen al rol de directiu cada cop que veuen que manca capacitat a l’equip de direcció, ja sigui pel nombre de persones que dirigeixen i/o les habilitats de les mateixes. O pitjor. Tornen al rol de tècnics quan hi ha una onada de feina que arriba de cop, la feina és molt tècnica i ningú té el coneixement per a fer-la com ell, o bé hi ha poc personal o molta rotació.
En ambdós casos, l’efecte sobre el negoci és devastador, ja que:
1. Limita el creixement del negoci. Si poses els recursos a produir, no pots dedicar-te a pensar en el futur.
2. Li resta valor a l’empresa, ja que depèn en excés dels seus socis i no és escalable.
3. Expulsa als bons tècnics, perquè no els permet créixer a través de l’error i la presa de decisions.
4. Crea una mentalitat al llarg de l’empresa basada en “és igual el que facis, perquè arribarà l’empresari i ho resoldrà.”
5. Et frustra personalment, perquè no et deixa guanyar la llibertat que et vas prometre al decidir ser empresari.
La solució és simple, però no fàcil: estratègia. Dedica mig dia al mes (com a mínim) a l’estratègia, amb una agenda estructurada i destinada a créixer com a empresari i ajudar l’equip a créixer. A ser possible, fora de l’oficina i sense interrupcions.
Pensa-hi: en quin nivell de la piràmide et trobes ara mateix? On vols ser en sis mesos? Et cal ajut?
