Entrevista a Biel Rossell, Biel Serena i Pep Farrés
Aquest cap de setmana, a la Casa del Teatre Nu de Sant Martí de Tous tindrà lloc l’estrena de l’obra Quanta, quanta guerra…, una adaptació teatral d’aquesta novel.la de Mercè Rodoreda. És tracta d’un espectacle dirigit per en Pep Farrés i a dalt de l’escenari hi trobarem els joves Biel Rossell i Biel Serena. Dissabte es podrà veure a les cinc de la tarda i a les vuit del vespre i diumenge, a les sis de la tarda. Les entrades es poden comprar a: https://entradium.com/es/events/quanta-quanta-guerra.
A partir del text de Mercè Rodoreda s’explica la història del jove Adrià Guinart que, cansat d’estar tancat a casa seva, decideix marxar a la guerra a viure experiències, però quan hi és, en fuig tan com pot. Aquest viatge li suposa la descoberta del món adult.
En Biel Rossell Pelfort és un actor igualadí format a l’Escola Municipal de teatre “La Tarima” i l’Escola Laura Jou: estudi per a l’actor. Va protagonitzar la pel·lícula La vida sense la Sara Amat i actualment està rodant una sèrie basada en aquesta mateixa pel·lícula.
En Biel Serena Riba és músic, teclista i productor musical. Ha estudiat fagot i piano. La seva experiència als escenaris ha estat amb la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia, els musicals de L’Olla Expressa i treballa com a tècnic amb la companyia Terra Teatre.
Durant aquesta setmana la companyia ha fet estada a la Casa del Teatre Nu i allà vam parlar amb ells sobre l’obra que portaran als escenaris.
Com sorgeix la idea de dur a terme aquest projecte?
Biel R.: El meu germà Martí va portar un dia a casa una novel·la que es diu Quanta, quanta guerra… de la Mercè Rodoreda que parla d’un noi de 15 anys que vol fugir de casa. Durant el confinament me la vaig llegir i vaig començar a treballar sobre ella per internar fer-ne una dramatúrgia i quan ho vaig tenir fet la vaig presentar al Pep, a veure què li semblava. I el Pep va dir que li agradava la idea.
Pep: quan el Biel em va fer la proposta només li vaig demanar poder començar una mica de zero, sense menystenir però la seva tasca. Vaig voler llegir-me la novel·la, que no coneixia, i va ser el primer pas. Durant els primers temps de treball, el fet que ells dos encara anaven a l’institut i tenien altres feines, va fer que les estones de treball i d’assajos amb l’obra fossin més minces, però al final això ha resultat ser un avantatge, perquè ens ha permès treballar molt millor, hem anat cuinant lentament la proposta. La recta final que hem fet ara a l’estiu, ha anat molt bé.
Aquesta novel·la de la Mercè Rodoreda en què està basada l’obra no és un llibre massa conegut.
Pep: I tampoc mai s’ha fet al teatre. Però es tracta d’un text molt ric i potent, com tots els de la Rodoreda, però a més parla del tema de la joventut i ho fa des d’un punt de vista molt universal, perquè el que li passa al protagonista de l’obra pot passar ben bé a joves d’ara, és l’essència de què els passa als joves quan tenen 15 anys: voler deixar el niu, conèixer món, descobrir, l’amor, descobrir el sexe, emmirallar-se en d’altres…
A l’obra també hi té un paper important la música.
Biel Serena: quan el projecte es va començar a cuinar, el Biel em va proposar de crear l’espai sonor del projecte. Al principi no teníem massa clar quin paper hi jugaria jo: si simplement faria la música per l’espectacle, si tocaria en directe, si seria a escena. De mica en mica, tot anant embastant l’obra, vam veure que estaria a escena i que composaria la música.
Pep: sempre, quan en una obra de teatre hi ha música en directe, és molt potent. Si s’hi pot comptar, val la pena aprofitar-ho, perquè la part sonora, la part visual i el text sumen i fan créixer l’obra.
Quan vam comptar que el Biel Serena seria a escena, l’obra va canviar. Ell fa un paper molt interessant: a part de fer d’actor en alguns moments, toca en directe i treballa amb recursos sonors per donar un plus a l’espectacle.
Com ha estat el procés de creació?
Biel R: de fet l’adaptació de l’obra ha estat viva fins al final. De fet, ahir encara fèiem algun canvi al guió.
Pep: és l’avantatge de fer-ho nosaltres mateixos; però hem sigut molt respectuosos amb les paraules de la Rodoreda, totes les que surten les ha escrites ella. I hem intentat buscar maneres visuals, amb potència escènica per explicar allò que al llibre només s’explica amb lletres.
L’obra va destinada al públic jove?
Pep: penso que és una obra que pot interessar a públic jove per diverses coses. Una és perquè els intèrprets són joves i s’hi poden sentir identificats, i l’altra és per la temàtica. A l’obra no s’utilitzen paraules d’ara per no caure en els tòpics de què per apropar el teatre als joves, hem de parlar com ells, anar amb skate… però hi ha molts temes dels que apareixen a l’obra que ja els passaven als joves de fa 50 anys i els passen als joves d’ara. El que sí que demanem a l’espectador, sigui jove o adult, és que faci el treball de pensar que l’obra passa a la Guerra Civil i els comportaments aleshores eren uns i ara són d’altres, però l’essència és la mateixa.
Biel R: tot i que ni en l’obra ni en la novel·la es parla de la guerra civil com a tal. La “guerra” del títol cadascú interpretarà què és.
Per dur a terme l’obra compteu amb la col·laboració de diversos professionals.
Pep: sí, quan vam anar tirant endavant el projecte vaig veure que necessitàvem l’ajuda d’altres professionals i en proposar-ho als meus socis de Farrés Brothers vam decidir que podia ser una bona oportunitat produir aquest espectacle per diverses raons: una és perquè hi veiem futur comercial i l’altra per acompanyar uns nois de 17 i 19 anys que tenen ganes de fer coses i això no és massa habitual; quan sorgeix s’ha d’aprofitar aquesta energia. Hem tibat dels nostres col·laboradors habituals a més de la tasca duta a terme pel Martí Rossell, portant la producció.
Després d’aquest cap de setmana a Sant Martí de Tous, quan es podrà tornar a veure l’obra?
Al setembre farem unes quantes funcions al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. Com que l’espectacle és de format no massa gran, el públic serà a l’escenari amb nosaltres. Tenim moltes ganes d’estrenar.
