Des del passat dia 9 del present mes i fins al dia 2 de febrer la Sala d’Exposicions Municipal d’Igualada, i patrocinada pel Departament de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat, mostra una magnífica exhibició pictòrica, sota el reclam “Rufus 2025”, de l’autor Chema Ballester i Díaz (Igualada, 1975). Es tracta de l’obra d’un consolidat muralista i pintor que va iniciar-se com a grafiter, de manera autodidacta, a principis de la dècada dels 90’, duent a terme una incansable activitat plàstica en les arts del mural de carrer en diferents espais públics de la capital anoienca; bo i presentant de forma habitual unes obres d’una estètica sensiblement geomètrica, orientades en tots els casos a transmetre uns puntuals missatges sumament coloristes amb un perceptible caràcter decoratiu en la línia d’omplir de vida, dinamisme i alegria el paisatge urbà igualadí.
L’exposició, que per a aquesta ocasió ens ocupa, a més de contenir certs paisatges de ficció o artificials, a propòsit d’un relat narratiu configurat i expressat sobre el suport de la fusta, ens convida a descobrir, amb unes obres d’un format mitjà, diferents propostes fictícies, a través d’unes imatges extraordinàriament creatives i no absents d’originalitat, de les quals se n’obté un fantàstic treball de formes i volums plasmats a partir d’un minuciós contrast cromàtic, perseguit gràcies a un maneig hàbil del color i de les ombres de les diferents figuracions.
Revisant la trajectòria artística de Ballester, qui es presenta sota el nom artístic i professional de Chema-b, assistim a certificar la talla professional d’un igualadí a qui se’l reconeix en els nostres dies per un procediment tècnic i un estil inequívocament propis, realitzant-se mitjançant una obra que es basa en el minimalisme abstracte i la geometria, el que ell anomena “abstracció retrogeomètrica”, acusant una estreta relació amb l’arquitectura. Això és, l’obra, treballant sobre un suport d’acrílics, vernissos i tints a l’aigua sobre fusta reciclada i /o restaurada, atorga una especial rellevància a les vetes i els nusos de la pròpia fusta, regalant un sorprenent contrast -amb els colors i unes línies detalladament marcades- sobre la imperfecció d’aquest element tan natural. Des d’aquesta perspectiva, cal assenyalar que totes les obres realitzades sobre fusta estan acabades amb una capa de vernís setinat a l’aigua, una solució que proporciona una millor protecció contra el deteriorament dels anys.
Definitivament, vista l’obra que se’ns ofereix en aquesta exposició, no hi ha cap mena de dubte que, en paraules de Ballester: “el grafit i el carrer han estat els meus professors”. Això sí, se suma a subscriure que la seva realització pictòrica, més enllà de perseguir un estil personal i inconfusible, incorpora una profunda i sensible càrrega emotiva pel que fa al títol, “Rufus 2025”, en voler fer esment amb aquesta denominació al rècord del gos, el Rufus, que sempre l’acompanyava en el seu exercici pictòric. El cas és que ell mateix va prometre’s que la primera exposició que inaugurés a Igualada portaria el nom del Rufus.
De retruc, cal constatar que el treball de Ballester a la via pública: una successió de nombroses pintures murals, localitzades al mateix carrer Sant Faust, en una àmplia zona de la ronda del Rec, així com al mur de ciment que limita la llera del riu Anoia, li ha servit de base per a la confecció dels quadres d’estudi, al capdavall una dimensió més plana de l’art pictòric, exposats en aquesta primera presentació pública en un recinte tancat.
