Moltes persones consideren que no són creatives. És curiós, perquè els humans som els únics éssers vivents que, sovint, renunciem a la nostra creativitat. Fixeu-vos que molts animals fan gala d’habilitats creatives per manipular objectes, aconseguir menjar, sortir de llocs tancats o caçar. Si li preguntéssim a un bonobo si és creatiu i ens pogués respondre amb paraules humanes, segurament consideraria la pregunta una bajanada i ens diria que ser creatiu és simplement, espavilar, i que li toca fer-ho sovint.
El que ens passa és que molts humans vivim en entorns tan poc creatius que al final deixem de tenir confiança en la nostra capacitat de fer coses noves, diferents i útils. Les escoles, les universitats o les empreses no sempre són institucions que estimulin la nostra imaginació o la nostra curiositat. Ans al contrari, ens volen controlats, fitxats, estandaritzats i normalitzats.
No ho dubtem: la creativitat és patrimoni de tothom. Els humans som creatius per naturalesa. Dones i homes tenim tendència, si ens deixen (i, a voltes, si no ens deixen, ens rebeŀlem) a resoldre problemes, generar idees i maldar per adaptar-nos a l’entorn i ser raonablement feliços. La creativitat, al final, ens ha de servir per això: gaudir de la vida.
Hi ha dos tipus de creativitat: la deliberada i l’espontània. Els deliberats són seqüencials, lògics, racionals i calculadors. Treballen amb mètode, són molt bons concentrant-se i miren de controlar el procés creatiu de forma conscient. Músics com Beethoven o Bach eren, per exemple, molt deliberats. Les persones espontànies, en canvi, són imaginatives, intuïtives, somien despertes i van d’un concepte a l’altre sense aparent ordre ni concert. Mozart era molt espontani, recordeu que moltes de les seves composicions estaven basades en la seva gran facilitat per improvisar. Els músics de jazz acostumen a ser també més espontanis.
Steve Jobs o Elon Musk són empresaris espontanis mentre que Warren Buffett potser era més deliberat. De fet, tots som una mica mescla, és difícil o impossible trobar deliberats o espontanis purs. Però sí que és cert que tots tenim un cert biaix cap a un extrem o l’altre. Les dones, probablement, tendeixen en general a ser una mica més espontànies que els homes, que sovint som massa racionals o cap quadrats.
Per ser altament creatius necessitem dominar àmpliament els dos tipus de llenguatge. Primer cal tenir moments de rauxa i després recuperar el seny. Diuen que, d’entrada, no hi ha idees bones o dolentes, només hi ha idees. Ens hem de sentir lliures per dir el que pensem. Ja tindrem temps més tard per avaluar les idees i seleccionar les millors. Per aquest motiu sempre està bé constituir un equip creatiu que sigui una combinació de persones deliberades i espontànies. És la millor forma d’evitar decantar-se en excés per una de les dues opcions. Les empreses més innovadores ho saben i confeccionen equips d’innovació molt diversos. Dones, homes, deliberats, espontanis, enginyeres, antropòlegs… hi ha d’haver, això sí, un denominador comú: que la gent es respecti, s’escolti i sàpiga integrar les idees. “Build on the ideas of others” (construir sobre les idees dels altres), que diuen a Stanford. La creativitat i la innovació amb una base ètica són claus per construir un futur millor per a tothom. No deixem que ningú ens les arrabassi.
