Durant tot l’any 1998 es va anar completant l’electrificació del tram ferroviari del “carrilet” entre Martorell i Igualada. D’aquesta manera, entre desembre d’aquell any i gener de 1999 entraria en servei, acabant així amb l’ús dels trens dièsel.
El 31 de gener de 1999 s’inaugurava oficialment l’electrificació del ramal Martorell-Igualada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Els trens dièsel que havien prestat el servei des de mitjans dels anys 80 quedaven retirats de la circulació, substituïts pels trens elèctrics de la sèrie 213, avui encara en servei.
L’electrificació del ramal d’Igualada arribava tard, molt tard. Els trams entre Sant Boi i Monistrol de Montserrat es van electrificar a cavall de les dècades dels 60 i els 70. L’electrificació de la resta de la línia de Manresa es va completar a principis dels 80.
La causa cal trobar-la en l’economia. L’Estat va sentenciar a mort el Carrilet el 1977 i la Generalitat el va ressuscitar. Una vegada la Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes (CGFC), operadora privada del Carrilet, féu fallida l’any 1976, la xarxa va passar a formar part de l’empresa pública estatal Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (FEVE). L’Estat estava immers en una voràgine de tancaments de línies de via estreta arreu de la península, i en el cas del Carrilet, l’any 1977, FEVE va planificar el tancament dels trams Martorell – Igualada i l’Hospitalet – Plaça Espanya en base a un estudi d’INECO, la mateixa consultora que avui justifica una supressió massiva de serveis regionals a Renfe.
Només la reacció popular i la reinstauració de la Generalitat van evitar que es duguessin a terme aquells plans. L’any 1977 va celebrar-se a Igualada una manifestació multitudinària en defensa del tren que va fer ajornar la decisió a FEVE. Només dos anys després, al 1979 es creava la primera empresa pública de la Generalitat, FGC, precisament per fer-se càrrec del Carrilet per una banda, i del tren del Vallès per l’altra.
FGC implantà una sèrie de millores a aquestes les línies i a la dècada de 1990, FGC va constituir l’anomenat “Metro del Baix Llobregat”, establint freqüències més elevades. Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat, es finalitzà la instal·lació d’electrificació als trams que no se’n disposava i es millorà el manteniment de la infraestructura.
L’any 2007 es finalitzà el desdoblament de la via entre Barcelona i Martorell i el 2009 fins a Olesa de Montserrat. Aquest desdoblament va permetre un increment de les freqüències.
Restauració de la “Vinícola” de Montbui
El novembre de 1998, amb l’alcalde Teo Romero i el president de la Diputació Manel Royes, s’inaugurava la restauració de la “Vinícola” de Montbui, edifici històric que avui serveix de seu de l’Ajuntament i de centre social i d’activitats.
L’edifici és una mostra d’edifici representant del modernisme industrial. Històricament, cal recordar que havia estat empresa adobera, Cal Munguet fins el 1921, l’any 1923 la Societat Canet i Sabater va adquirir l’antiga fàbrica d’adobs per convertir l’activitat en fàbrica d’alcohol i bodega de vins. L’any 1928 la societat es va transformar en La Vinícola SA que va passar a ser una fàbrica de licors.
Després d’alts i baixos i de greus crisis, La Vinícola va viure moments expansius a finals dels anys 60, quan va arribar a tenir fins a una vintena de treballadors. L’any 1967 es va crear la planta embotelladora i la Vinícola es va expandir arreu de Catalunya. L’any 1975 els propietaris van crear el supermercat “La Vinícola”, que conjuntament amb la planta embotelladora es mantindrien en funcionament fins el 1988.
En primer lloc es van fer les obres de rehabilitació per fer possible el nou ajuntament –inaugurat el 15 de febrer de 1992-. Una vegada el nou ajuntament fou inaugurat, es va començar a estudiar el projecte de rehabilitació de l’altre edifici que, durant aquells anys romandria com a Taller La Margarida, on també es van realitzar activitats com Carnestoltes i Festes Majors. El 4 de juny de 1997 van començar les obres de l’actual Centre Cívic, que va ser una realitat el 21 de novembre de 1998.
