Estimats:
Cada any us demano coses que, generalment, em porteu gràcies a la vostra generositat i màgia que res us fa impossible.
Però resulta que aquest any us vull demanar una cosa molt especial, i estic segur que aconseguir aquest impossible que us demanaré sols està a les vostres mans.
Com sabeu, en aquest país tenim presos polítics per uns i polítics presos per altres, però, en qualsevol cas és igual, donat que el que us vull demanar és la seva llibertat.
Encara que ja sé que ho sabeu, deixeu-me dir-vos que hi ha dues maneres perquè es concedeixi la llibertat que us demano dels polítics: una és l’amnistia i l’altra és l’indult.
L’amnistia ja us avanço que és complicada. Per què? Doncs primerament perquè ha de ser per llei, llei que han d’aprovar les Corts Espanyoles, però hi ha més, aquest tipus de llei la Constitució vigent no la contempla, o sigui, encara que el Congrés aprovés la llei, podria donar-se el cas que es plantegés al Tribunal Constitucional una qüestió o un recurs d’anticonstitucionalitat i, segurament, la llei quedaria derogada per anticonstitucional.
A més, Majestats, l’última llei d’amnistia que les Corts Espanyoles van aprovar va ser el 1977. Llei que ha esdevingut problemàtica! En aquest retall que us adjunto del diari Público us adonareu del perquè:
“La Ley pretendía, sobre todo, ser una llamada al abandono de la vía armada. Todos los grupos parlamentarios están de acuerdo. Todos, menos uno: Alianza Popular. Quien le iba a decir a aquellos presos que la misma ley que sirvió para amnistiarles, serviría para blindar la dictadura franquista. O a los propios diputados que la aprobaron”.
Encara que fora millor l’amnistia, perquè no tan sols suprimeix la pena, sinó també el delicte d’aquesta, tenim com a alternativa l’indult, que solament es projecta sobre la pena, quedant-ne vives les conseqüències.
L’indult està reglat per la “Ley de 18 de junio de1870 estableciendo reglas para el ejercicio de la gracia de indulto”, que va signar “El Ministro de Gracia y Justicia” Eugenio Montero Ríos, en temps del convuls Sexenni Democràtic d’Espanya, sent el president del govern provisional el general Francisco Serrano y Dominguez, i el primer ministre el capità general Joan Prim i Prats, que va morir assassinat sis mesos després, el 27 de desembre de 1870, a prop del Congrés de Diputats.
La llei regula els passos a seguir per l’indult, que el pot demanar tothom en nom dels presos, com queda de manifest en el seu article 19, i per últim és el govern qui s’ha de manifestar i el que té el poder decisori per concedir-lo per Reial Decret.
Majestats, els torrons no, però esperem que la mona sí que se la puguin menjar a casa.
Millor Any Nou!.
