“La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d’Ariadna.” – Salvador Espriu
La carta astral ens permet comprendre la relació única i quasi irrepetible entre nosaltres i el moment del nostre naixement. Però que és una carta astral, natal o cosmograma? És una recreació, un mandala fet a partir de símbols (planetes, signes o punts sensibles), línies (aspectes i relacions entre cossos celestes) i números (els graus), de totes les posicions dels planetes respecte la Terra en el moment del nostre naixement. L’astrologia és geocèntrica perquè la nostra vida no es desenvolupa al sol sinó al nostre planeta.
La carta ens incita a fer un descens al laberint de la psique seguint el fil màgic d’or d’Ariadna fins a trobar Asterió, el Minotaure. Com l’oracle de Delfos que convidava als homes i dones sota la màxima coneix-te a tu mateix a contactar amb el seu daimon, una veu de la consciència superior o intermediari entre els déus i els homes; l’astrologia ens interpel·la a connectar amb el cosmos. Des de l’astrologia humanista se’ns convida a identificar i donar veu als diferents arquetips que, com un manat de personatges dirigits per un capriciós director teatral, la nostra voluntat fa servir per realitzar-se, sovint de forma complicada i irracional.
El Zodíac és un viatge. Un viatge i un ball, una dansa. Un trajecte cíclic que va d’Àries a Peixos on els planetes es relacionen i ens donen claus per entendre i per entendre’ns. Allò que anomenem Horòscop no té només veure amb el dia del nostre naixement (signe solar) ja que és important la posició de la lluna (signe llunar) i sobretot l’hora del naixement (Ascendent). L’horòscop ve determinat pel signe que es troba a l’horitzó en el moment que naixem. Signe solar, llunar i l’Ascendent són tres pilars de la nostra carta astral.
Tothom sap el seu signe solar, el que les revistes en diuen de forma imprecisa horòscop, però tu saps quin és el teu signe llunar o l’ascendent?
Bernat Roca
