La UE ha de veure la publicació d’una nova directiva sobre l’Estat d’Informació No Financera (EINF). Substituïdora de la vigent de 2014, suposarà l’emissió d’un informe hereu de l’actual (amb la denominació d’Informació de Sostenibilitat Corporativa) i obligarà a verificar les informacions publicades per part de professionals independents, alhora que preveu l’extensió a mitjà termini de l’obligatorietat de l’informe sobre sostenibilitat per a empreses de més de 250 treballadors (un deure aplicable en l’àmbit espanyol a partir de 2022).
En espera de la seva concreció, a Catalunya i al conjunt d’Espanya les empreses de més de 500 treballadors han de publicar des de 2018 un EINF amb qüestions mediambientals, socials i de personal, de respecte dels drets humans, de lluita contra la corrupció i el suborn i l’impacte en la societat.
En tal context el Col·legi i la càtedra Mango d’ESCI-UPF han dut a terme un estudi sobre les característiques dels EINF emesos per les empreses cotitzades en el mercat continu de la Borsa de valors (també, l’Ibex 35), que pot donar orientacions a les empreses de la demarcació de l’Anoia de més de 250 empleats que hagin de realitzar l’informe a partir d’ara.
D’acord amb l’estudi, 91 empreses van presentar l’informe el 2020 (d’una mostra de 129), mentre que 31 restaven excloses de l’obligació per tenir menys de 500 treballadors, dos fan referència a la publicació en la societat matriu, altres dos no van presentar comptes anuals, en tres més els investigadors no van trobar-hi (tampoc en la matriu) la informació obligatòria i tres cotitzades de l’Ibex 35 publiquen l’informe, per bé que no tenen l’obligació de fer-lo.
Així mateix, el 60% de les empreses lliura el document de forma separada de l’Informe de Gestió o com a document annex –el 40% integra l’EINF en el propi informe– i un 95% contracta firmes d’auditoria financera per a la verificació externa de l’EINF: i és que la legislació estatal obliga a la comprovació externa del document per part d’un expert independent. Un 78% de les empreses cita algun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.
Hi haurà progressos notoris en la matèria en els propers anys, en resposta als reptes quant a la sostenibilitat ambiental i social. I si el sector financer aposta per canalitzar les seves inversions cap a projectes sostenibles (s’estima que més del 50% de les inversions financeres en la UE seran sostenibles el 2025), la Unió planteja instaurar estímuls per afavorir la inversió sostenible (amb una taxonomia financera que faciliti i premiï les inversions d’aquest caire).
Més enllà de la verificació dels EINF o del suport a la seva elaboració, som conscients que els treballs voluntaris sobre aquestes matèries, així com la nova directiva de la UE perquè les empreses industrials de més de 250 empleats informin de l’impacte en la sostenibilitat per part de la seva cadena de valor o les actuacions relatives a inversions sostenibles, suposaran demandes a què haurem de donar resposta d’una forma adequada.
