Entrevista a Xavier Andrés, copropietari del Somiatruites i arquitecte
Com esteu d’ànims al Somiatruites?
També n’hi ha d’altres, però la gastronomia especialment ha estat un dels sectors tractats més injustament durant tots aquests mesos. Tot i així des del Somiatruites seguim batallant i obrint cada dia, intentant que segueixi venint gent i adaptant-nos cada moment a allò que toqui. S’ha de ser dinàmic i optimista en aquests temps i crec que amb tot el que hem fet ho estem transmetent.
Quines alternatives heu tirat endavant tots aquests mesos?
Des del primer dia del confinament, a mitjan març, vam començar a fer Take Away, impulsant una plataforma des de la nostra web per fer les comandes el més ràpid i àgil possible. També hem fet els sopars d’empresa amb sabatilles, que és un joc per dinamitzar aquests sopars de grups amb circumstàncies tan diferents a les habituals.
Hem impulsat les experiències Somiatruites i aquest any n’hem fet més. Ara que és moment de fer viatges de proximitat també ho hem aprofitat.
Aquesta època complicada ha coincidit amb uns mesos en què heu rebut diversos reconeixements. Ara fa uns mesos rebies el Premi Ciutat d’Igualada de Disseny per l’interiorisme de l’Hotel Somiatruites. Imagino que fa especial il·lusió que la teva ciutat reconegui la teva feina…
És el reconeixement més maco que es pot rebre. I més per un projecte que vam engegar amb el meu germà. Jo com a arquitecte volia que el Somiatruites estigués en el barri que crec que és el futur. I per a un arquitecte jove, la manera de vendre que vol estar en un lloc és projectant edificis i sent-hi de manera real. El projecte del Somiatruites era el de començar a rehabilitar el barri i iniciar un projecte transitori del que havia estat una adoberia: va passar a ser un estudi, després un restaurant i de moment ha acabat sent un hotel. Aquesta transformació del Somiatruites és l’exemple de la transformació que es podria anar fent a poc a poc en un barri com el Rec, que és industrial però que pot ser de serveis o d’oci.
Com a arquitecte del Somiatruites, tens un espai favorit?
Crec que tant la coberta com les habitacions són singulars, però per mi el que determina que un espai arquitectònic sigui de gran valor són els espais que comuniquen les zones que en fem ús. Parlo dels passadissos, les escales, etc. Així que un dels espais que més m’agraden són els passadissos de les habitacions que degut al gir que ha de fer la coberta -que és un hort i ha de desaiguar- genera un zig-zag amb les portes i uns lluernaris que donen llum natural a tot aquest passadís. Així que acaba sent una zona molt funcional i estètica a la vegada.
Ara parlaves de l’hort que teniu a la coberta. És un dels motius pel qual us han donat l’Estrella Verda de Michelin. Què reconeix exactament aquesta distinció?
Segons diu la guia, reconeix l’aposta del projecte cap a la sostenibilitat i l’ecologisme. Els valors socials i culturals del moment, de tornar cap a l’origen amb moltes coses, tractar millor el medi ambient, són elements intrínsecs a la cuina i l’arquitectura.
I com s’apliquen aquests al Somiatruites?
Crec que han valorat el cicle tancat de l’economia circular que en autogenerem, on l’aïllament de l’edifici és un hort adobat amb la femta de les gallines, regat amb els pous freàtics i que ens proporcionen els elements més singulars de la nostra cuina. A cada temporada ens dota de diversos productes molt interessants.
A més, tota l’aigua calenta que genera l’hotel s’abasteix de les plaques solars tèrmiques, els brise-soleis de les adoberies serveixen com a filtre solar que ens protegeix a l’estiu, la regeneració d’aire i tractar-lo de la manera més pura possible, etc. Però crec que el motiu principal d’aquesta Estrella Verda és que el cicle tancat que fa que l’aïllament tèrmic sigui l’abastiment d’hortalisses per a nosaltres a baix al restaurant.
És el primer any que Michelin reconeix els restaurants més sostenibles i només hi ha una vintena de restaurants a l’Estat que l’hagueu aconseguit.
Sí, nosaltres ja vam muntar el projecte perquè fos sostenible i ara ens donen aquest reconeixement. Si arreu d’aquesta nova distinció que dona Michelin hi ha més restaurants que busquen ser més sostenibles, és el millor que li pot passar a aquesta societat. És molt important que a través de la força que tenen aquestes guies, com la Michelin, s’aposti per aquests temes.
Més enllà de l’Estrella Verda, Michelin ha renovat la vostra menció dins de l’apartat Bib Gourmand.
Estem molt contents. A vegades no es valora prou que aquest reconeixement el guanyes cada any. Si falles un any, estàs fora. No valoren la trajectòria, sinó que tenen en compte el que has fet aquell any. L’Estrella Verda segurament és un concepte que és més difícil que caigui perquè, per exemple, l’hort el tindrem tota la vida. Però pel que fa a la cuina, s’ha de treballar cada any perquè sinó es perd el reconeixement. El meu germà, el David, sempre diu que cada any es guanya una estrella Michelin o el Bib Gourmand. I si pares, perds el reconeixement tant de les guies com aquell més important, el dels clients que venen a gaudir de nosaltres cada dia.
Hem anat parlant d’arquitectura al llarg de la conversa. Tens algun projecte més al cap de cara als propers mesos?
Sense el coronavirus aquest any era un any per començar altres projectes al barri del Rec. La meva voluntat com a arquitecte és intentar ser capaç de començar una transformació en aquest barri que fa molts anys que es parla però que de moment no passa. Volem que aquest projecte que tenim en ment siguin l’enllaç entre el Casc Antic de la ciutat i el nou barri del Rec.
