Michael League és un compositor, productor i músic estatunidenc, guanyador de quatre Grammy i que va arribar fa uns quants anys a Prats de Rei per causalitat. El 2013 havia de compondre una simfonia per a la seva banda, el grup de jazz fusió novaiorquès Snarky Puppy, i una amiga seva que resideix en aquest poble li va recomanar que s’hi instal·lés una temporada. De seguida se’n va enamorar i, just abans de la pandèmia, va deixar enrere la vida frenètica de Nova York, va traslladar-s’hi a viure i va muntar el seu propi estudi.
“A Nova York tenir una casa i un estudi és impossible, hauries de ser bilionari per poder fer una cosa així”. Michael League explica en una entrevista a l’ACN que, deixant de banda el tema econòmic, allò que més el va “enganxar” d’aquest municipi anoienc és la seva gent. “Aquí la gent té alguna cosa especial, tenen orgull de ser d’aquí i cuiden molt els seus convidats, la terra, les empreses… hi ha un sentiment de comunitat molt fort i això a Brooklin no ho trobes, tothom és anònim”, explica el músic. I afegeix: “Aquí sento que formo part d’una família”.
La cantant portuguesa Sofia Ribeiro ha seguit els passos de League i està enllestint la reforma d’una casa del poble que va comprar-se fa dos anys. “En Michael em va enviar les fotos d’una casa de Prats en un moment en què estava decidint si marxava de Nova York o no”, explica Ribeiro. Finalment va llançar-se a la piscina i fer un canvi de vida. “De vegades estem molt agafats a la idea de viure en una ciutat per les oportunitats que et dona, però estic en un moment de la vida en què prefereixo estar en un lloc tranquil, tenir una casa espaiosa on poder fer projectes i sentir el so dels ocells en comptes del soroll dels cotxes”, explica Ribeiro.
“La diferència amb Nova York és abismal. Allà hi ha molta gent, tot és molt competitiu i molt car i aquí, en canvi, és al revés. Hi ha una sensació molt gran de comunitat i, de cop, se t’obren moltes oportunitats perquè tot és més fàcil i tens més ajudes”, assegura la cantant portuguesa. Agraeix la bona rebuda que han tingut per part del poble i ho exemplifica així: “Sempre havia volgut tenir un hort, però amb la vida que porto, viatjant sempre amunt i avall, pensava que seria impossible. Un dia, però, en un sopar ho vam plantejar i al cap de pocs dies ja teníem l’espai. Ens havien muntat l”hort dels músics’ i quan marxem la gent del poble ens el cuida”.
Ribeiro i League, però, no són els únics que han apostat per Prats de Rei. Altres productors i músics internacionals, sobretot d’Holanda, també s’han comprat cases al municipi i, tot i que no hi viuen, hi passen llargues estades.
Dinamitzar la vida cultural del poble
El municipi s’ha beneficiat de l’arribada dels artistes, ja que participen activament en la vida cultural del poble. League ha fet diverses actuacions al municipi i, a més, l’any passat va convertir Prats de Rei en l’escenari mundial del festival GroundUp Music Festival, que habitualment se celebra a Miami Beach. De la seva banda, Ribeiro té previst crear una petita sala de concerts amb capacitat per a una cinquantena de persones a la casa que està reformant i també té la intenció de dur-hi a terme tallers. “Serà una casa còmode per a viure i treballar. No serà una casa de vacances: serà una casa per crear, per fer art i per fer música”, explica Ribeiro.
L’aposta pel nucli antic
Tots els músics internacionals que s’han establert a Prats de Rei han apostat pel nucli antic. Això ha estat molt ben rebut per l’Ajuntament, ja que, segons explica l’alcaldessa, Cristina Mas, “és la zona que tenim més despoblada perquè tot són cases velles que s’han anat degradant”. De fet, entre un 15 i un 20% dels habitatges del nucli antic estan desocupats. Per això, Mas celebra l’aposta que han fet els músics: “Són cases que potser haurien caigut i ara estan en perfecte estat”.
La cantant portuguesa Sofia Ribeiro assegura que sempre s’ha sentit “impressionada” per “la màgia” que tenen les parts antigues dels pobles: “és com viure el passat”. A més, considera que les ciutats “ja no suporten més la pressió de tanta gent” i creu que el fenomen del repoblament ha vingut per quedar-se.
