Quina música deuen fer un grup que es diu Turmell i que publiquen un disc que es diu Sambassassina? Descarteu la cosa brasilera, que aquí no la trobareu… tot i que de ritmes el trio igualadí en pot oferir molts i de tots els colors. De fet, la varietat i el ritme són, segurament, els trets distintius més significatius d’aquesta proposta de música instrumental de base rock.
El David Berenguer (guitarra) ja va trepitjar escenaris a la dècada dels 80’s, mentre que l’Albert Puig (baix) i en David Comas (bateria) van fer-ho per primera vegada a la dels 90’s. Si comptéssim tots els projectes pels que han passat, segur que ens en sortirien més d’una quinzena. Des de llavors i fins ara formen part del fil musical igualadí de manera gairebé ininterrompuda i ara, amb Turmell, després d’un temps tocant junts, publiquen el seu primer disc. Un disc que, d’altra banda, té una empremta igualadina que va més enllà d’aquests tres músics. En Toni Sistaré ha estat al capdavant a l’estudi per enregistrar-lo i mesclar-lo, i l’Arian Morera ha creat l’art de la portada, on apareixen les fotografies de Marc Vila i el logo que Joan Vives ha ideat per la banda.
Sambassassina (Repetidor, 2024) és un viatge sempre intens, a estones més trepidant, energètic i juganer, també més evocador i introspectiu en d’altres moments, però en tot moment vivíssim i entretingut. El disc passa volant, es fa curt i et deixa amb ganes de més. El bo del cas i la sort que tenim tots plegats és que la cosa encara és millor en directe i aviat podrem tenir la dosi de Sambassassina que volem. Serà aquest dissabte 3 de febrer, a laBastida del Rec, a Igualada, a les 20h. Allà podreu comprar-hi l’edició en vinil del disc a un preu insuperable…
