Ramon Giné, Director artístic de la Mostra Igualada
Director artístic de Mostra Igualada des del 2020. La meva formació professional és d’arts escèniques i des de fa uns dotze anys vaig començar a endinsar-me en el món de la producció i de la gestió. Abans havia estat actor en diverses companyies (Zum Zum Teatre Xip-Xap…).
Aquest any la Mostra Igualada, que comença dijous, torna a la normalitat: les dates són les d’abans de la pandèmia i la presencialitat serà del 100%. Com es presenta?
En efecte, tornem a la normalitat tant en l’exhibició d’espectacles com en les activitats en la Mostra Pro. Recuperem l’espai del Museu de la Pell on es faran totes les activitats de la Mostra PRO Catalan Arts. Cal tenir en compte que la fira té una gran importància en el sector i per tant, recuperar aquest espai de trobada, de negoci, de mercat d’espectacles és molt important per a nosaltres. També vull remarcar que les actuacions de carrer, seran totes a l’aire lliure però encara mantenim l’aforament, per tant, cal reservar l’entrada.
Ha estat complicada la preparació de la Mostra en un any encara ple d’incerteses?
Cal pensar que la Mostra la tanquem a sis mesos vista i la visió que teníem aleshores encara era d’incertesa total. I una de les conseqüències d’això és que els espectacles de carrer mantenen l’aforament limitat perquè no sabíem en quin punt pandèmic estaríem ara. Ara bé, l’edició de l’any passat ens va servir de prova i vam veure que, de manera diferent, ho vam poder fer pràcticament tot, per tant enguany anàvem més tranquils i optimistes. Sempre però hem treballat per defensar el 100% de presencialitat.
Quines novetats trobarà el visitant de la Mostra?
La Llotja tindrà canvis: no hi haurà estands de les companyies i es convertirà en un espai més diàfan, un espai d’acollida, agradable, on poder parlar amb les companyies i on hi habilitarem espais de treball. Intentem que sigui un espai on s’hi puguin fer des de les reunions ràpides entre companyies i programadors, presentacions de projectes… i a més la franja de 12 a 2 del migdia del dijous i del divendres l’hem deixada buida, sense espectacles, per intentar incentivar que els professionals tinguin aquest espai per venir a la Llotja.
També estem fent àrees de pensament, perquè creiem que hem de plantejar, com a sector, diferents punts i aquest any treballem dues línies bàsiques: una és com cataloguem els espectacles per edats, que és un tema a debatre entre totes les parts implicades, i l’altra és com enfoquem la Mostra Jove, escoltant els joves què hi tenen a dir, què interessa als joves en el teatre, fins a quin punt estem programant bé els espectacles, què els agrada, què no els agrada…? Farem una taula rodona en què els professionals escoltarem i els joves aportaran les seves idees i inquietuds.
En la programació d’aquest any han desaparegut els itineraris per edat dels espectacles. Per què?
Quan vaig entrar a dirigir la Mostra, ara fa dos anys, aquest era un dels punts que personalment no veia massa clar, perquè no crec massa en la classificació per edat sinó més en les recomanacions per edat. Fer una recomanació és una manera d’integració del públic: si un espectacle és recomanat a partir de 5 anys, per exemple, no exclou pas a una persona de 15, de 25 o de 60… Al final el que presentem és teatre, dansa, música… Potser el que fa falta és arribar a consensos, a nivell de programadors del sector, per no marejar el públic.
El cartell de la Mostra 2022 parla de 360º i de la visió crítica. Per què s’ha apostat per aquest lema?
La imatge és molt gràfica, de fet, i creiem que explica perfectament el saber cap on mirar i com mirar. També té un punt reivindicatiu de la societat on vivim que ens intenta dir què hem de mirar i com hem de mirar-ho; sortir d’aquest camí ens pot generar una certa incomoditat però s’ha de fer. Les arts escèniques ens permeten sortir d’aquests camins còmodes i tenen aquest punt reivindicatiu.
La programació de la Mostra d’aquest any és molt variada. Tothom hi podrà trobar allò que li agradi?
Sí, aquesta és la intenció i la nostra obligació. Has de pensar que ens han presentat més de 700 propostes i n’hem fet una selecció de 46, en les quals hem intentat buscar un punt d’equilibri perquè tots els gèneres hi siguin presents. Penso que totes les persones que vinguin a la Mostra poden trobar diversos espectacles on sentir-se identificades, tot i que també és important sortir de la zona de confort i buscar experiències noves.
Igualada s’aboca a la Mostra.
Sí, a la ciutat hi ha un teixit social al voltant de la Fira sense el qual no seria possible: campanyes en comerços i el voluntariat, coordinat per la Xarxa Igualada, sense el qual seria impossible dur-la a terme. Aquest any no hi ha famílies acollidores i es troba moltíssim a faltar perquè com bé sabem, a Igualada hi ha poc allotjament i durant els dies de la Mostra arribem a més de 700 persones foranes i és molt complicat allotjar-les. Però la ciutat fa 33 anys que viu la Mostra i hi està implicada plenament.
Les arts escèniques estan evolucionant. Quins canvis s’observen respecte fa uns anys?
Cada vegada és més difícil etiquetar els espectacles, perquè cada cop hi ha una hibridació més gran, fet que fa molt difícil catalogar-los. Aquest és un fet que a mi em sembla molt interessant perquè el que fa és apujar el nivell qualitatiu dels espectacles. Els darrers anys hi ha hagut una evolució molt important qualitativament parlant de les propostes d’espectacles familiars. També podem dir, parlant de números, que actualment les companyies que més exporten són les de teatre familiar.
