Entrevista a Antoni Escudero Costa, activista cultural, recercador de castells
Soc l’Antoni Escudero Costa, de Piera. Em defineixo senzillament com a pierenc militant. M’entusiasma la cultura de Piera, de Catalunya i, per extensió de tot el món. M’agrada implicar-me i ser coherent amb les coses que penso. No m’implico en política perquè ja ho vaig fer en el seu moment quan vaig entrar com a regidor a l’ajuntament de Piera. Estimo i defenso el patrimoni cultural de Piera i de l’Anoia.
Acaba de publicar a internet el seu recull de castells de Catalunya.
He catalogat, castells, torres i edificis fortificats. Es troba a internet: elscastellscatalans.cat. Hi he catalogat 2218 castells de tot Catalunya, la Franja, Andorra i la Catalunya Nord. De Catalunya estricta n’hi ha 1996 però n’hi haurà més perquè tinc identificats 150 castells que encara no he visitat. És una pàgina viva que creix cada setmana amb els castells que hi vaig afegint.
La seva és una tasca ingent. Què l’ha impulsat a fer-ho?
Quan vaig començar tenia interès de conèixer les esglésies romàniques però em vaig adonar que tots són similars. En canvi els castells són tots diferents i estan situats en punts molt estratègics que et permeten veure el país real. Els castells són balcons que miren el paisatge i permeten olorar la història. Buscant-los he trobat persones fantàstiques.
La pàgina inclou la forma d’arribar a cadascun dels castells?
No. La pàgina vol ser el recull de tots els castells per comarques. Es pot trobar informació a moltes pàgines d’internet, però no n’hi havia cap on hi figuressin tots els castells. Pots trobar pàgines que et parlin de 40 castells de la Segarra, però que hi hagi els 112 que hi ha en realitat, fins ara no existia.
Ha costat molt fer la pàgina web?
Ho he d’agrair als meus cosins que són els que varen fer la pàgina. Me la varen lliurar el 17 de gener i des d’aleshores que he estat abocant-hi tota la informació. Ho vaig acabar depenjar tot el 8 de març, Dia de la Dona.
Quants Castells hi ha a l’Anoia?
Vuitanta-tres.
Es pot fer una Ruta de Castells entre l’Anoia i les comarques limítrofes?
S’ha fet algun intent comarcal, però no ha acabat de reeixir. Es poden fer unes rutes molt bones amb arquitectura, paisatge, història, cuina…. Imagines què es pot fer amb tres comarques (La Segarra, l’Anoia i el Penedès) que entre totes tenen més de 250 castells? L’administració hauria de creure en el gran patrimoni arquitectònic dels castells de Catalunya.
Hi ha castells dels quals únicament en quedin vestigis?
I tant! Alguns són únicament tres fileres de pedres, però hi trobes l’espai que ocupava.
El de la Pobla és el més ben restaurat que tenim?
A l’Anoia sí. És un castell imponent i molt ben restaurat. Ara bé, el que em té el cor robat és Vallferosa, a Torà. Vallferosa és única, espectacular, però és molt poc coneguda. Es tracta d’una torre de 32 metres d’alçària, del segle VIII, que s’aixeca al fons d’una vall. Conserva el revestiment original a base de morter de calç, sucs de plantes i ous de gallina. Més de dotze segles després encara es conserva. Si la tinguessin els francesos, haurien posat indicadors des de la mateixa sortida de París que està a més de mil quilòmetres.
Com s’hi arriba?
Al quilòmetre 9 de la carretera de Torà a Solsona, surt el camí que hi porta i no la veus fins que hi ets molt a la vora. El moment de veure-la, provoca una emoció indescriptible. Fins l’any 2004 no hi havia camí per a arribar-hi en cotxe.
Fa de guia voluntari.
Soc guia de Vallferosa i, si m’ho demanen també del Castell de Piera. Abans de la pandèmia feia conferències a biblioteques i casals… i això que encara no tenia tants castells com ara.
Quants anys li ha costat fer el recull?
Vaig començar l’any 1989, precisament buscant Vallferosa que no hi havia manera de trobar-la. Fins que en Joan Vilà, de Fustagueras, que em va indicar el camí. El gruix del treball l’he fet els darrers sis anys.
Vostè s’ha dedicat professionalment a la banca. Ara que s’ha jubilat, com veu la banca del futur?
La banca, fa temps, va iniciar un procés de digitalització que ho canvia tot. Han segmentat els perfils dels clients i no volen gent a les oficines. El petit estalviador ha de fer les gestions des de casa perquè la seva operativa no dona beneficis a la banca. Per això li carreguen tantes comissions.
