El Tribunal de Luxemburg obre la porta a reclamar l’índex IRPH

29 d'abril de 2020

Lídia Olivenza Ribé
Advocada especialista en dret bancari

El passat dia 3 de març d’enguany es va fer pública la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en endavant TJUE) de resolució de la qüestió prejudicial elevada pel Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona arrel de la Sentència del Tribunal Suprem espanyol (en endavant TS) de 14 de desembre de 2017. Aquesta sentència de l’òrgan suprem espanyol tancava la porta a aquest tipus de reclamacions, en el sentit d’entendre que aquest índex IRPH, al tractar-se d’un índex legal no era susceptible de control per part dels tribunals i que quedava fora del mecanisme de protecció dels consumidors que regula la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993.

El TJUE en aquesta resolució, ha capgirat de nou (ja va passar en relació a les clàusules terra) la doctrina fixada pel TS espanyol. El màxim òrgan jurisdiccional europeu, estableix que malgrat que l’índex és un índex legal (previst en les normes) no és, en cap cas, d’aplicació imperativa, és a dir, obligatòria, i que, per tant, quan l’entitat financera escull aquest índex s’ha d’assegurar que el consumidor entén el que li pot suposar, en quant a càrrega econòmica l’aplicació de l’IRPH. Aquest índex és un del varis als quals es pot referenciar el préstec hipotecari a tipus variable i correspon al Banc assegurar-se que el consumidor, en el moment de contractar el préstec, en compren el funcionament concret de com es calcula i com aquest càlcul repercuteix en el cost de la seva obligació de retornar l’import rebut durant tota la vigència del contracte.

El Tribunal no declara la nul·litat d’aquest índex, només estableix, d’acord amb la Directiva europea els criteris que poden portar a considerar-lo nul d’acord amb els estàndards de protecció fixats en la seva pròpia jurisprudència. Correspon doncs, analitzar, cas per cas, si l’entitat financera va complir amb els seus deures informació o si, en cas contrari, la clàusula seria nul·la per falta d’informació, nul·litat que ha de portar a la devolució de les quantitats cobrades en excés per aplicació d’aquest índex. El supòsit és idèntic al de les clàusules terra encara que sembla que mediàticament no se li ha volgut donar el mateix ressò potser pel perjudici econòmic que pot comportar pel sistema financer. Per estudi de cada cas concret no dubtin en contactar.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari