El Teatre Municipal l’Ateneu

ANNA MONTANYÀ.- El diumenge 24 de novembre per primera vegada vaig assistir a l’Ateneu per gaudir del teatre. Em vaig estrenar amb l’obra Amnèsia. Soc de l’opinió que la cultura no ha d’estar centralitzada a les grans ciutats (Barcelona, Tarragona…) i que si tenim l’oportunitat que en ciutats o poblacions més petites ens facin aquest tipus d’espectacles, els habitants d’aquestes zones hem d’assistir-hi perquè el servei perduri.
Quan vaig comprar les entrades el passat 25 d’octubre els seients de planta baixa estaven gairebé tots venuts i només quedaven algunes localitats separades, així que vaig seleccionar dos seients junts situats al lateral del primer pis (fila 1 butaques 36 i 38).
La sorpresa va ser que una vegada asseguda al meu lloc la visibilitat era nul·la. Més que mirar l’obra la vaig escoltar. La vaig haver de veure per entre els foradets de la reixa de la barana, ja que si m’inclinava endavant, tapava la visió a la resta de públic que tenia al costat i que els passava exactament el mateix que a mi. Seria un detall que no posessin a la venda segons quines localitats o si més no que indiquessin quins seients tenen mala visibilitat i que l’espectador decideixi si accepta o no la compra. A més, trobo abusiu el preu d’entrada a 17 euros, quan en aquests casos haurien d’estar catalogats d’extra-especial.
Com comprendreu em vaig sentir enganyada i defraudada i vaig fer una queixa formal. Poc més d’una hora més tard rebia la contesta.
Aquests em van manifestar el seu agraïment per assistir al seu teatre, m’informaven que són coneixedors
que tenen un edifici amb algunes zones amb poca visibilitat i entenien el meu descontentament. Així i tot,
em convidaven a anar-hi més sovint i que m’informes de la venda d’entrades. M’informaven que actualment tenen una molt bona assistència de públic i van utilitzar la comparativa de quan es va a Barcelona a veure qualsevol espectacle, si es compren les entrades a última hora, les localitats no són les millors. Per últim m’informaven que en breu posarien a la venda els nous abonaments per si considero oportú adquirir una millor localitat.
Vaig replicar dient-los que comprar les entrades un mes anticipat no considero que sigui adquirir-les a última hora com també que si pago, és per veure l’obra i no per viure una nova experiència sensorial auditiva i posant a prova la visual. I respecte a l’abonament, agraïa l’oferiment però ara per ara no hi estic interessada. Reitero el que he citat anteriorment, l’espectador hauria d’estar informat quan un seient té poca visibilitat i decidir si accepta o no comprar-lo. Me n’alegro que tinguin afluència de públic però poso en dubte que ningú més els hagi manifestat la seva disconformitat en referència a aquest assumpte.
Confio que aquestes línies facin reflexionar als responsables del Teatre municipal de l’Ateneu.