Aquesta nit de dijous a divendres, un fenomen astrològic ha visitat altra vegada casa nostra: una tempesta solar com la que ja es va viure el 10 de maig d’aquest mateix any ha tenyit de vermell i rosat diferents cels del territori català. A diversos punts de Catalunya, en funció de les condicions meteorològiques i del grau de contaminació, es podia observar a ull nu els colors càlids que deixava el reflex de les aurores borals que estaven passant a 200 km d’alçada. Malgrat és un episodi inusual en aquest punt del planeta, no ha estat tan potent com el del passat 10 de maig, i en molts casos eren visibles només a través de càmeres. L’Observatori de Pujalt ha anat fent el seguiment nocturn de la situació.
Per quin motiu es van deixar veure tant al sud?
Josep Maria Llenas, astrònom de l’Observatori de Pujalt, ha explicat que el fenomen que vam viure ahir és fruit d’una tempesta solar en la qual el sol expulsa material cap a nosaltres fent visible aquests colors envermellits. Tot i això, Llenas recalca que no seria del tot correcte parlar d’aurores boreals a Catalunya, ja que el que vam poder observar era el reflex superior, és a dir, la part més alta de les aurores que es trobarien a uns 200 km d’alçada. La diferència que hi ha entre el que es va veure ahir en territori català o les que es veuen a latituds més nòrdiques i que tenen aquell característic color verdós, és la distància a la qual estem del fenomen, en aquest cas, ahir vèiem la punta de les aurores que s’estaven observant a Anglaterra.
L’astrònom diu que el sol té un període d’onze anys d’activitat, els primers cinc anys està pujant i els altres cinc, baixant. Aquest fet provoca que, en funció d’en quin punt es trobi del cicle, les tempestes solars enviïn moltes partícules de l’astre cap a la Terra, fent així que es puguin observar aurores i reflexos d’aurores boreals a punts del planeta a on, generalment, no és habitual.
