El PSC ha llençat la proposta de destinar 250 milions d’euros anuals a millorar els barris de Catalunya amb l’impuls d’una Nova Llei de Barris tal i com van fer els governs dels presidents Pasqual Maragall i José Montilla. El PSC-Anoia s’ha sumat a aquesta reclamació i proposta per les eleccions al Parlament del 14 de febrer i ha posat de relleu la capacitat de transformació que va tenir aquella llei pels barris de diferents municipis de la comarca com Igualada, Vilanova del Camí, Òdena, Santa Margarida de Montbui, Piera i Sant Martí de Tous.
La Llei de Barris va ser l’eina per transformar la vida dels barris de moltes ciutats de Catalunya que patien problemàtiques socials. Va ser una eina innovadora, no només a Catalunya, sinó a la resta d’Espanya, que pretenia afrontar la intervenció en aquests barris des del punt de vista de la transformació urbanística, la rehabilitació dels edificis i la supressió de barreres arquitectòniques. Però també des d’un punt de vista social, tenint en compte l’equitat de gènere i la millora de les condicions socioeconòmiques de la ciutadania. Va ser també innovadora en allò que fa referència a la seva execució, perquè va buscar la necessària complicitat dels Ajuntaments i la participació dels ciutadans i ciutadanes als qui anava adreçada.
El primer secretari del PSC-Anoia, Francisco Guisado, ha recordat que “les nostres ciutats i pobles s’han construït amb el temps. En aquest context, els barris amb més de 40 anys, des dels centres històrics fins els que es van construir a les dècades dels 60 i 70, necessiten posar-se al dia a partir de la rehabilitació d’edificis, de l’enfortiment de les organitzacions socials, de la dinamització de l’economia i la millora de les infraestructures i serveis públics. Però, per fer-ho, cal una visió estratègica que s’adapti a les realitats i necessitats diverses de cada territori, liderada pel Govern de la Generalitat des de la cooperació i la lleialtat entre institucions i amb l’aportació de recursos adients per impulsar aquest model de creixement i desenvolupament d’èxit”.
L’alcaldessa de Vilanova, Noemí Trucharte, remarca que “comptem, per una banda, amb els aprenentatges de la Llei de Barris del 2003, que va permetre la transformació urbanística i social en molts d’aquests àmbits i, per l’altra, amb els projectes estratègics que molts ajuntaments han desplegat en les últimes dècades. Ara, però, ens trobem amb iniciatives locals, puntuals i aïllades, que depenen sobretot de voluntats i recursos municipals i que per tant no obeeixen a una estratègia de país que defineixi variables i models compartits i contrastats. En la majoria d’ocasions, aquestes accions consisteixen en intervencions pal·liatives i reactives que no poden anar més enllà per la manca de pressupostos municipals i del suport d’altres institucions”.
La regidora Irene Gil explica que “les últimes dades vinculades a les situacions de risc per a la classe treballadora afloren percentatges i xifres molt preocupants, que empitjoren de la mà de l’impacte de la covid-19. Aquestes situacions es fan evident en barris oblidats per la Generalitat, on veiem comunitats senceres amb dinàmiques de risc d’exclusió i de pobresa que impacten en la dinàmica econòmica i social dels barris en un context d’edificis envellits”.
