El nou Rei – Josep M. Ribaudí

Ja tenim nou rei! Doncs sí que en fotrem un bon tros a l’olla, hauria dit la meva àvia que era una dona sàvia i pràctica, amb la saviesa de la gent del camp. “Dona, no sigui pessimista”, li haurien pogut contestar, “doncs es veu que és un noi que està molt preparat”. Vejam, vejam, de noi res, que ja té quaranta-sis anys; preparat… no ho sé, ara valent sí que ho deu ser, perquè el dia que el van coronar se li va acudir vestir-se de soldat i portant una pila de medalles penjades del pit, i de les grosses eh?, d’aquelles que són rodones i semblen un ou ferrat lluent. On les deu haver guanyat? Perquè les medalles s’han de meritar oi, i als soldats els les donen per fets de guerra. Doncs no ho sé… també podria ser que fossin de mentida, o que els hi haguessin deixat perquè feien joc amb el vestit. Però miri, en el cas que sigui valent m’imagino que li haurà vingut de part de mare, dels grecs (els espartans ho eren molt de valents), perquè els Borbons més aviat tenen tendència a marxar per cames quan oloren conflicte, com el seu besavi, aquell a qui deien el “cametes”. Va destacar més per “cigaleta” que per valent. I preparat… No sé si m’ho acabo d’empassar. Al llarg de 46 anys no l’han ensinistrat (sona com si parléssim d’un perdiguer, però és així) per res més que per ser rei, rei d’un país on hi ha quatre llengües co-oficials, i resulta que només en parla dues: castellà i català (i encara m’agradaria conèixer el seu nivell de català), i doncs? Als gallecs i als bascos que els donin pel sac! Home, això és lleig. I si parlem de llengües estrangeres, tampoc s’ha trencat les banyes l’home: anglès i francès. No se’l pot qualificar de poliglota; per l’edat que té i els mitjans de què ha disposat, està molt per sota de la mitjana de gent de la seva edat amb estudis, però és clar, ha viscut sempre a Madrid i al altiplà això de parlar llengües… Això sí, té totes les carreres militars possibles, cosa que li serà molt útil per… per a què? I posats a dubtar, tampoc a destacat en el tema de la carn d’olla, i compte que les monarquies es basen en aquest tipus de prestacions; o va justet de manxa o no hi posa prou voluntat, però només ha aconseguit fabricar dues nenes. Ho trobo poc, i a més nenes, què vol que li digui! Compte! que jo no hi tinc res en contra de les dones, són ells a qui no acaben d’agradar. En pura lògica la setmana passada haurien d’haver proclamat reina a la seva germana que és més gran que ell, però com que és una dona… doncs a la cua. Francament, penso que aquest nou rei hauria d’haver fet més hores de llit i engendrar un noi. Hi ha un dita que diu que a la tercera va la vençuda, però ni això, a la segona ja es va cansar. Jo conec famílies que amb ganes de complir han arribat a tenir fins a onze filles. Això és voluntat i posar-hi ganes; només dos… Per poc no es queda com el Franco que a la primera ja es va avorrir i a la Carmen collares no la va prenyar mai més, i encara hi ha malpensats que diuen que la nena és filla del cunyat; ara parlo del Franco. En fi, que no ho tinc clar. Penso que el Juan Carlos I s’ha precipitat. Si hagués esperat trenta o quaranta anys més a renunciar, al final aquest noi hauria estat realment preparat perquè hauria disposat de més temps, no com ara que només hi ha dedicat 46 anys: segurament parlaria les quatre llengües co-oficials d’Espanya, cinc o sis d’estrangeres, i tindria mitja dotzena de criatures, possiblement entre elles un nen, que es veu que és el que compta. Aleshores la meva àvia potser no hauria dit allò de ja en fotrem un tros a l’olla. Per cert, ella era la cinquena de la família de les onze filles, fins que va néixer el dotzè que va ser un noi i ja no en van poder tenir més, però ells no ho feien per heretar corones, ca… Em sembla que a Tous no en gastaven de monarquia. Ho feien perquè eren pagesos i la vida del camp a finals del segle XIX era molt dura i feien falta molt braços, i forts, per ajudar i no passar gana. Ara les coses són diferents. Ara, el més tonto fa rellotges, i no assenyalo a ningú. Josep M. Ribaudí